El Sindicat de llogateres comença a caminar


Que l’accés a l’habitatge és un dels problemes principals de les veïnes de Barcelona és un fet. I que accedir a un habitatge de lloguer, que sigui digne i acord amb els ingressos dels i les llogateres, és quelcom que comença a ser ciència ficció. És en aquest marc socio-econòmic dels barris on hi ha el caldo de cultiu d’una nova iniciativa de base, el sindicat de llogaters.

Els darrers dies, alguns mitjans de comunicació de masses, han vits la iniciativa i han cedit portades, minuts de televisió i ràdio per a tractar el tema. Això ha fet possible una bona campanya de difusió de l’acte de presentació que ahir a la tarda es va fer al Casinet d’Hostafrancs. L’expectativa era gran i el centre cívic es va quedar petit, cues a l’entrada i sala plena de gom a gom. Una parada de material, dona la benvinguda amb samarretes de color carbassa i fulletons de presentació.

Un primer vídeo musical, feia el silenci a la sala desprès d’uns minuts de retard de l’hora prevista i arrencava els primers aplaudiments. Enllaçat a quest primer impacte, els testimonis personals dels qui avui tenen problemes per accedir a un habitatge digne de lloguer a la ciutat, 10 minuts de vídeos que deixaven pas a un primer parlament d’una llogatera, evidenciant la soledat d’aquesta problemàtica. Un tercer vídeo amb personalitats de la ciutat, posen context a la problemàtica i fent crida a la revolta de llogaters, i a organitzar-se.

Un segon parlament posa de relleu la necessitat de tenir habitatge digne per a poder realitzar-nos en vides dignes, i com això és impossible de la mà d’un sector privat de propietaris d’habitatges que només busquen el màxim benefici amb un bé que hauria de ser social i regulat. Uns propietaris perfectament organitzats i emparats per la llei, que expulsen veïnes dels barris, però que alhora son la mà d’obra imprescindible per fer funcionar els barris i ciutats, que alhora son els consumidors dels productes del teixit comercial d’aquests barris.

Del seu parlament se’n desprèn que la manca de lloguer social, i un mercat lliure devastador, fa que sigui impossible posar la vida al centre de les nostres vides, si és que no hi ha una organització veïnal, com un sindicat de llogateres, que representi els interessos de les arrendadores davant el poderós lobi dels propietaris. Tal i com ja s’ha fet en altres moments de la història, tal i com ja es fa en altres punts del mon en l’actualitat.

Un tercer vídeo, amb salutacions d’altres experiències similars a Melbourne, Argentina o Madrid expliquen que és possible una iniciativa com aquesta, i que no és un bolet en mig del no res. I en un quart vídeo,  diferents entitats veïnals i col·lectius de lluita social del teixit dels nostres barris, mostren el seu suport al sindicat.

Un darrer parlament, posa de relleu les pors dels propietaris davant un sindicat de llogateres, i les amenaces velades que ja han rebut, d’augments de preus i manca d’oferta d’habitatge si un sindicat de llogaters pot condicionar i limitar els seus guanys. Però diu el portaveu, “nosaltres ja hem perdut la por, perquè ja n’hem passat massa”. Exigir el compliment dels drets a les administracions, evitar els desnonaments invisibles per manca de renovació de contracte o per apujada desmesurada, lluitar per la recol·locació de les desnonades en els mateixos barris i treballar per a construir un parc públic d’habitatge que permeti fer de contrapès al monopoli privat, seran algunes de les tasques i reivindicacions del nou sindicat.

La part final del parlament, ha anat encaminat a presentar el projecte de micro-mecenatge per a finançar l’estructura del sindicat de llogateres i fer crida a l’afiliació. “No per a ser una OCU de l’habitatge, sinó per a mobilitzar el carrer en defensa dels seus drets”. No es presenten com a “víctimes ni com a afectades, sinó com a llogaters i llogateres i exigim el que és nostre, justícia, dignitat i dret a l’habitatge” , un parlament i un acte que acaba al crit de “llogaters i llogateres unim-nos” entre aplaudiments, mentre de fons torna a sonar la música del vídeo clip inicial, i una crida a participar a la primera assemblea oberta del sindicat que es convocarà els propers dies

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *