El sensellarisme i els desnonaments invisibles


Aquesta nit, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, organisme integrat per una trentena d’entitats social, ha dut a terme el recompte anual de Sense llars a la ciutat. Una tasca que la nit del 5 al 6 de juny repetiran els 600 voluntaris que la Fundació Arrels espera reclutar.

Enguany les xifres absolutes tornen a ser igualment altes a la ciutat, unes 3000 persones a la ciutat no tenen una llar on viure. D’aquestes, dos terços (2099) estan allotjades en equipaments públics, mentre que l’altre terç (956) viuen i dormen al ras dels nostres carrers, o en el millor dels casos dels “nostres” caixers.

Al nostre districte, la xifra baixa lleugerament respecte el recompte de 2017, passem de 188 a 172.

Els autors del recompte ja apunten les causes multi factorials que travessen el fenomen, que van des de la pujada de preus de l’habitatge de mercat lliure, la manca de parc públic, la incapacitat de regular preus i topalls per part de les administracions, l’absència de subsidis de renda mínima garantida, així com les polítiques migratòries que generen persones il·legals, expulsades del mercat laboral i per tant un mode de vida i subsistència. De fet es detecta una pujada de persones que tot i treballar i tenir un sou, no poden pagar un habitatge. Si bé l’any 12 eren un 5% de les sense llar, avui ho son un 14’3%. La precarietat laboral, és a dir, els sous de misèria, no garanteixen els drets mínims de la classe treballadora.

Al districte hi ha un centre a la Zona Franca i a Can Muns a La Bordeta, que serveixen d’allotjament públic.

Però tal i com es va posar de relleu a la darrera audiència pública de Districte, les problemàtiques lligades als desnoaments invisibles segueix essent una constant. La Concepció Pérez, en nom de l’AAVV d’Hostafrancs va relatar algun casos que afecten al barri. Un bloc sencer que a Creu Coberta amb Moianes resta tapiat fa mesos a l’espera de liquidar el contracte de la sabateria dels baixos, i on l’ajuntament ha intentat sense sort el dret a compra. O l’edifici de l’antiga església ortodoxa del carrer Rector triador 68 que està en venda segons denuncien les veïnes. I finalment el cas del carrer Torre Damians 18, on no s’estan renovant contractes de lloguer i tant sols queda una veïna amb contracte de 10 anys. Aquests son els exemples dels que te constància l’associació veïnal, però a ven segur son moltes més.

Son exemples clars on  la manca d’habitatge públic i l’existència dels voltors del mercat lliure, fan que les veïnes de tota la vida hagin de fer les maletes i buscar un nou habitatge. Si tenen feina, potser poden trobar un pis al barri. No ho tindran fàcil. El darrer informe sobre habitatge que va fer Endavant Sants, posa de relleu que a Hostafrancs tot i la baixada dels darrers mesos, és un dels barris on més ha pujat el preu de lloguer i compra al districte.

A Hostafrancs, el preu del metre quadrat de lloguer és de 15,82 euros i consolida la tendència a la baixa respecte altres onades de l’estudi, quan va arribar a més de 17 euros. A Hostafrancs avui és un 8% més car el preu del metre quadrat de lloguer que fa un any, però encara és un 28% més alt que a l’agost de 2016 quan el preu era de 12,3 euros. Si difícil pot ser llogar, comprar sembla prohibitiu. El preu de compra segueix força més alt. 4289 euros el metre quadrat, o el que és el mateix, un 18% més alt que fa un any i un 60% més alt que fa 20 mesos. Si vius sol, i tens poc equipatge, l’opció de compartir pis, no resulta gaire més atractiva. Poques habitacions podràs trobar a Hostafrancs per menys de 400 euros, la mitjana ronda els 425€.

 

 

 

Deixa un comentari