“Es van detenir les quatre persones que vam poder agafar”


Article escrit per David Bou ( @dvdbou) publicat a directa.cat sobre el judici a “les quatre roses”, el cas de 4 joves detingudes durant els avalots pel desallotjament de Can Vies

El judici de l’anomenat cas de les Quatre Roses queda vist per a sentència. La Generalitat de Catalunya rebaixa la demanda inicial, tot i mantenir una petició d’entre divuit mesos i cinc anys i mig de presó pels quatre joves acusats.

Feia dos anys que quatre dels joves detinguts durant les protestes contra l’intent de desallotjament de Can Vies esperaven el dia d’ahir. El procediment es coneix com el cas de les Quatre Roses i lacampanya que els dóna suport ha desenvolupat nombrosos actes, xerrades i recollides de signatures durant els últims mesos. Els set agents dels Mossos d’Esquadra que van participar en les detencions van ser denunciats per la defensa dels joves per haver provocat lesions a tres d’ells aquella mateixa nit. Per això, a finals de novembre, es va notificar la imputació dels agents i ara s’està a l’espera de la celebració del judici per un delicte de lesions.

Els joves estan acusats de causar danys i desordres públics el 28 de maig de 2014,

durant la tercera nit de l’anomenat Efecte Can Vies

Dimarts al matí, s’ha celebrat el judici que pesava sobre els joves, acusats de causar danys i desordres públics el 28 de maig de 2014, durant la tercera nit de l’anomenat Efecte Can Vies. A més d’aquests càrrecs, a un d’ells se l’acusa d’atemptat amb mitjà perillós per llançar una pedra que, suposadament, hauria ferit un agent. Per tot això, la Generalitat de Catalunya –personada com a acusació particular– demanava set anys de presó per a cadascun d’ells i dos mesos més pel darrer.

Tanmateix, després de la vista que s’ha celebrat a la sala 219 de la Ciutat de la Justícia, el govern català ha rebaixat la petició de penes i l’ha igualada a la de la fiscalia per a tres dels acusats. És a dir, un any i mig de presó pel delicte de desordres públics i dotze mesos de multa pel delicte de danys. Al seu torn, l’advocada de la Generalitat ha mantingut els càrrecs d’atemptat amb mitjà perillós pel quart acusat i s’ha fet enrere pel que fa al delicte continuat de danys. Així doncs, l’acusació particular ha deixat les peticions de presó en divuit mesos pels tres primers i cinc anys i mig pel darrer. Les defenses han reclamat la lliure absolució. El judici ha quedat vist per a sentència i s’espera que, en el termini d’un mes, es conegui la decisió de la jutgessa del penal número 7, Pilar Calvo.

Els encausats neguen tots els fets que se’ls imputen

Al voltant d’un centenar de persones s’han concentrat a les portes de la Ciutat de la Justícia des de les nou del matí per mostrar el seu suport als quatre joves encausats. Les concentrades han coincidit amb una altra convocatòria per acompanyar dos nois que tornaven a seure a la banqueta dels acusats per afrontar la segona sessió del judici per una acció davant d’El Corte Inglés durant la vaga general del 29 de març de 2012. Les samarretes vermelles de la campanya Quatre Roses han donat color al gris característic de l’entrada al macrocomplex judicial. Entre diverses pancartes de suport als joves, les persones concentrades han dibuixat una gran rosa a terra –símbol de la campanya solidària– amb papers vermells, en al·lusió al carrer Rosés del barri de Sants, indret on es van produir les detencions.

Els nervis eren evidents, especialment entre les familiars dels joves, algunes de les quals s’han organitzat a través de la Xarxa antirepressió de familiars de detingudes. Dos membres de la seguretat privada de l’edifici custodiaven l’entrada al passadís d’accés a la sala de vistes. Sorprenentment, tot i l’expectació mediàtica que ha suscitat el cas, el judici s’ha celebrat en una sala petita i diverses familiars i algun periodista no han pogut entrar-hi per manca d’espai. Aquest fet ha estès el neguit entre les persones que volien accedir a l’audiència pública, que ha començat amb més de mitja hora de retard.

En primer lloc, han declarat els quatre joves acusats, que han accedit a respondre les preguntes de la fiscalia i de l’acusació particular, a banda de les de les respectives defenses, l’advocada Anaïs Franquesa per un d’ells i el lletrat Eduardo Cáliz pels altres tres. L’Adrià ha estat el primer dels nois que ha pres la paraula per explicar que va ser “acorralat” al carrer Rosés, després d’assistir una estona a la manifestació, quan es va trobar amb una càrrega policial en el moment que anava a buscar la seva parella a l’Estació de Sants per acompanyar-la a sopar a casa d’una amiga. La companya del noi i l’amic que l’acompanyava a buscar-la han estat els dos únics testimonis que ha aportat la defensa i han corroborat la versió del jove. Es dóna la circumstància que l’Adrià, segons ha explicat, no coneixia cap dels altres tres encausats abans de la nit dels fets. El jove ha relatat: “A cops de porra, em van reduir a terra i jo em vaig quedar quiet”, durant una detenció que ha definit com “una mica violenta”.

El jove acusat de llançar una pedra contra un agent dels Mossos ha estat contundent i ha afirmat:

“Em vaig manifestar de manera pacífica”

Minuts després, ha estat el torn de l’Albert, el jove acusat de llançar una pedra contra un agent de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra. El noi ha estat contundent i ha afirmat: “Em vaig manifestar de manera pacífica”, abans d’explicar que, acompanyat pel seu germà –que seia amb ell a la banqueta dels acusats–, van marxar després de la primera càrrega perquè volien “evitar el conflicte i buscar un lloc segur”. Va ser en aquell moment quan, segons el seu testimoni, es van trobar amb el quart acusat. “Ens vam trobar amb en Joan, que era amic de la facultat del meu germà”, en referència als estudis que tots dos cursaven al campus del Raval de la Universitat de Barcelona. Responent una pregunta de l’advocada de la Generalitat, l’Albert ha negat que vestís uns pantalons militars i una dessuadora amb la inscripció Oi!, tal com han assenyalat tres policies, tot i que no han aportat cap prova que ho corroborés.

En Carles ha estat coherent amb el testimoni del seu germà i ha relatat la seva trobada fortuïta amb en Joan: “És una persona molt estimada a la facultat i, en situacions d’estrès, empitjora”, ha afirmat el jove, coneixedor de la síndrome de Tourette que pateix el seu company. Per aquest motiu, van decidir abandonar la zona fins que van topar amb nous aldarulls i van ser detinguts. “Les furgonetes avançaven a una velocitat indiscriminada”, ha dit, abans d’explicar que els mossos van baixar dels vehicles “amb les porres aixecades, insultant-nos i pegant-nos”. Durant el transcurs de la detenció, el seu germà va rebre un cop fort al cap –que li va provocar una ferida que va necessitar set punts de sutura– i en Joan va patir una fractura de l’envà nasal.

En darrer lloc, ha declarat en Joan, que ha volgut deixar clar que els dos germans “van fer de vetlladors per mi”. El jove ha estat sintètic, però ferm, en el seu al·legat, que ha començat manifestant: “Sóc una persona del barri, visc en una zona propera”. A continuació, ha explicat a la jutgessa que té un trastorn que li produeix “rampells manifestats en forma de tics”, però que els mossos, tot i existir un protocol per aquests casos, el van “agafar, amenaçar, insultar pegar i posar de cara a la paret”.

Versió policial

Després de la declaració dels quatre joves, ha estat el torn de sis agents de la unitat ARRO dels Mossos d’Esquadra que va intervenir en els fets jutjats. Els policies han entrat un per un des d’una sala annexa a la de vistes. El primer que ha pres la paraula ha estat el sergent que comandava un subgrup de dues furgonetes, com a copilot del vehicle que encapçalava la intervenció. Ha explicat que, des de la sala de control de l’operatiu, els van requerir per “restablir l’ordre” mentre ells restaven “a l’espera d’incidents” a l’estació de Sants. “Vaig veure perillar la meva integritat física”, ha respost (en castellà) per descriure les “agressions de manifestants”, tot i que posteriorment ha afirmat que no es referia “a cap dels quatre joves”. Minuts més tard, ha aclarit que els joves sí que “van participar activament en els disturbis i un d’ells va tirar una pedra”, que hauria impactat contra l’únic agent del segon furgó que ha pres la paraula durant el judici.

L’advocada d’un dels acusats, Anaïs Franquesa, ha posat en contradicció l’agent quan ha destacat que, a la minuta policial que ell mateix havia redactat, s’explicava que hi havia “distància” entre ells i el grup de gent contra el qual van actuar. Segons l’advocada, aquest fet dificultava la identificació de les persones que haurien atacat la policia. “Hi havia molts llançaments contra la furgoneta”, ha explicat el comandament. L’agent ha afegit que, quan van baixar dels furgons, hi havia entre vint i trenta persones amb “estètica antisistema i indumentària que estem acostumats a veure en manifestacions”. Concretament, s’ha referit a “dessuadores amb tapaboques i samarretes amb emblemes contra les forces policials com ACAB“, tot i que ha confirmat que, als detinguts, “no se’ls va intervenir indumentària antisistema”. Per cloure la seva intervenció, el sergent 8.928 ha explicat que, després de les detencions, van anar a la comissaria de l’Eixample i “van tornar a Sants”.

Cap dels policies no ha identificat visualment els acusats, que es trobaven asseguts a la primera fila de la sala de vistes, com a autors dels fets que se’ls imputen

Cap dels policies no ha identificat visualment els acusats, que es trobaven asseguts a la primera fila de la sala de vistes, com a autors dels fets que se’ls imputen. L’agent 12.321 ha assegurat, però, que els quatre acusats anaven amb la cara tapada: “Dos amb caputxa i dos no ho recordo”. També ha afirmat que va veure “llançar la pedra”, però no va veure “si impactava o no”. Tot seguit, el conductor de la furgoneta de comandament, que no va baixar del vehicle en cap moment, ha declarat davant la jutgessa: “Es van detenir les quatre persones que vam poder agafar”. També ha afirmat que no recordava “la inscripció de la dessuadora de la persona que va llançar la pedra”.

Finalment, ha declarat el sisè agent, 14.832, el que hauria rebut l’impacte al colze de la pedra llençada per un manifestant. El policia ha aclarit que no va veure “qui va llençar la pedra”, ja que anava al segon furgó abans d’abandonar-lo i rebre l’impacte. L’advocat de la defensa, Eduardo Cáliz, ha fet balbucejar l’agent després que aquest respongués a la seva pregunta dient que no va rebre atenció mèdica fins que va arribar “a la comissaria de l’Eixample”. En aquell moment, Cáliz ha interpel·lat la jutgessa perquè busqués l’informe mèdic adjunt a la causa que li va fer un equip del Servei d’Emergències Mèdiques al carrer Premià, cinc minuts abans de la una de la matinada. A l’informe es corrobora que l’agent va ser atès dues hores després de les detencions dels joves, a l’altra punta del barri de Sants d’on es van produir els fets i fruit d’un mecanisme lesiu que no es determina com una pedra, sinó com una contusió provocada durant una detenció. Després de la revelació de l’advocat de la defensa, l’agent no ha sabut què respondre.

Després del torn dels dos testimonis aportats per la defensa, les parts han anunciat les seves conclusions. Anaïs Franquesa ha estat contundent i ha afirmat: “No hi ha prova de càrrec suficient i això provoca un dubte més que raonable sobre les acusacions”. La lletrada ha recordat a la jutgessa que tots els fets jutjats se sostenen per les declaracions dels policies, que “no han individualitzat, sinó que tota l’estona han fet una descripció en bloc de què feia aquest grup”, en al·lusió a la vintena de persones contra les quals els agents han manifestat que van actuar en el moment de practicar les detencions. “És l’acusació la que ha de fer l’esforç provatori, no les defenses”, ha reblat Cáliz, que ha acabat afirmant: “Els agents no tenen principi de veracitat”.

Podeu llegir l’article original clicant aquí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *