28 juny, estima com vulguis [actualització 28 Juny 2016]


Us fem arribar els comunicats i cartells de l’esquerra independentista en motiu del 28 de juny, així com imatges de l’encartellada a les esglèsies del barri duta a terme ahir per convocar a la mobilització de dissabte a la plaça Universitat.

L’assemblea de Sants de l’organització de l’esquerra independentista Endavant OSAN ens fa arribar el cartell i manifest per a la diada del 28 juny, dia per l’alliberament lesbic, gai, transexual i bisexual.

El cartell ha estat molt polèmic (1, 2, 3, 4, com a exemple) perquè l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, ha sortit al pas convocant un acte de desgreuge per l’ofensa que suposa la imatge de dues verges, una de blanca i una de negre, una de valenciana i una altre de principatina, fent-se un petó. Sembla doncs que el fet de fer negocis obscurs amb la visita del Papa a València no fa masses mesos, no mereix actes de desgreuge. Qüestió de prioritats.

En el marc de la campanya de l’organització independentista ahir va penjar cartells a dotzenes d’esglesies d’arreu de la ciutat, al barri han estat una desena.

 

28Juny2016

 

28 de juny. Contra les normes sagrades, estima com vulgues!

Quan vam començar a preparar la diada per l’alliberament LGTBI d’enguany, ho vam fer amb el ressò de les paraules de l’arquebisbe de València, Antoni Cañizares, que assenyalava “l’imperi gai” com una amenaça social. És per aquest motiu que vam creure convenient centrar la diada en denunciar el paper de la jerarquia eclesiàstica com a propagadora de l’odi contra les persones homosexuals. I ho vam fer amb un cartell que contraposa l’odi d’aquests bisbes i capellans a una imatge fraternal de dues de les marededéus més conegudes dels Països Catalans fent-se un petó. Un cartell que és un cant a la vida, a la fraternitat i a la llibertat d’estimar com vulguem per sobre de normes morals inventades per homes.

Sabíem que el cartell indignaria la jerarquia catòlica, perquè la llibertat que transmet la imatge del cartell deixa en evidència la foscor i l’odi que transmeten ells. Sabíem també que la progressía benpensant tornaria a mostrar la seva cara més hipòcrita. Els encanta posar-se l’etiqueta de #jesuischarlie i demanar la llibertat d’expressió, la defensa artística i de la sàtira a l’Afganistan o a París. Però quan de debò s’han d’enfrontar als tabús interiors de la nostra societat, sempre troben la manera de no fer perillar la seva posició social conquerida a base de tornar-se inofensius pel sistema. Que hem fet diana ho demostra la persecució que contra la nostra organització s’està orquestrant des dels cercles ultres propers a l’arquebisbe Cañizares.

No permetrem cap intimidació ni amenaça contra les lluites per l’alliberament sexual. Callar quan una institució religiosa vulnera el principi d’igualtat i no discriminació, incitant a l’odi amb declaracions homòfobes i masclistes i sense que aquest fet provoque cap actuació d’ofici per part de les institucions públiques, ens fa còmplices de la injustícia i la vergonya. És més miserable encara quan hui, 12 de juny de 2016, l’odi retrògrad ha acabat amb la vida de 50 persones i ha deixat ferides altres 53 als EUA. Odi covat en un sistema heteropatriarcal que continua condemnant a l’exclusió, a la discriminació o a vore perillar la seua integritat a aquelles que trien opcions sexoafectives fóra de les normes . No alçar la veu contra aquesta opressió sistemàtica que no cessa, emparar-nos en els nostres privilegis o mirar cap a altre costat ens condemna a aquesta misèria.

Per això animem a una participació massiva a les mobilitzacions del Dia per l’Alliberament LGTBI als Països Catalans.

  • A València, aquest proper dissabte 18 de juny a les 19.30 al Parterre.
  • A Palma, el dimarts 28 de juny a les 19.30 a la Plaça de la Porta de Santa Catalina.
  • A Barcelona, el dissabte 2 de juliol a les 18.30 a la Plaça Universitat.

Per la seva banda La Candidatura d’Unitat Popular també ha fet públic el seu cartell i manifest:

CUP 28J

 

#28J Estimem com volem. Rebentem armaris!

Un any més, i ja en són 47 des que un grup de persones LGTBI responien a l’homofòbia i la violència policial a Stonewall, el 28 de juny ha esdevingut el dia de referència mundial per l’alliberament lèsbic, gai, bisexual, transsexual i intersexual, i de lluita en defensa de les sexualitats dissidents que trenquen amb la norma cis-hetero-patriarcal. Malgrat les dècades de lluita i els notables avenços, arreu del món les persones LGTBI encara són amenaçades, en alguns casos de des dels propis estats, en altres per l’existència del propi sistema patriarcal. Les xifres d’assetjament escolar, la taxa de suïcidis (i intents) especialment entre adolescents, les agressions físiques i verbals constants o la incitació a l’odi de personatges com el bisbe Cañizares,  ens recorden que als Països Catalans la LGTBIfòbia és encara present amb múltiples expressions de discriminació i violència. La recent matança d’Orlando, als Estatuts Units, ha colpejat de nou el col·lectiu LGTBI, que pateix en silenci assassinats i agressions constants arreu del món, i que són diàriament menyspreades i oblidades.

Als Països Catalans hi ha hagut avenços en el camp legislatiu, que han estat possibles gràcies a la mobilització del moviment LGTBI. Malgrat l’aprovació de lleis a Catalunya i a les Illes, i de l’impuls d’una Llei Integral de Transsexualitat al País Valencià, el seu desplegament és encara lluny dels mínims exigibles. La manca de recursos destinats a les polítiques públiques actives en matèria d’educació, sensibilització i prevenció en el camp de la LGTBIfòbia segueix sent un hàndicap per lluitar de manera efectiva contra el discurs de l’odi i la discriminació cis-hetero-patriarcal. A més, el règim sancionador previst és encara un mer text sobre el paper que no s’aplica per pura manca de voluntat política. Avui, Dia Internacional per l’Alliberament de Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals, reivindiquem i exigim el desplegament efectiu de totes les eines i instruments institucionals i jurídics per lluitar contra tota discriminació.

Malgrat els avenços legislatius, la LGTBIfòbia segueix sent un fenomen cultural hegemònic fruit del sistema patriarcal. Enfront d’això, l’autoorganització i la lluita quotidianes són imprescindibles per combatre les causes sistèmiques de la violència cis-hetero-patriarcal, que cada dia colpeja milions de persones arreu del món, també a casa nostra. I l’autodefensa és també imprescindible per combatre la violència, les agressions i la por, per rebentar armaris que sovint esdevenen tombes, enterrant en vida, o en mort, a persones que només volen viure estimant i gaudint de la seva sexualitat sense imposicions heteronormatives o binàries que les ofeguen. És per això que la lluita, al carrer, als centres de treball, als entorns personals, a les escoles i instituts, i en tots i cada un dels àmbits de la societat, és imprescindible per construir un país i un món més lliure de persones lliures i iguals en la diferència.

Estimem com volem. Rebentem armaris!

Països Catalans, 28 de juny de 2016

 

I Arran, també ha fet cartell i manifest:

arran 28J

47 anys després que les lluitadores d’Stonewall prenguessin els carrers de Nova York per dir prou a les constants agressions rebudes per part del patriarcat i el capitalisme, ARRAN, el jovent de l’Esquerra Independentista, ens tornarem a manifestar arreu dels Països Catalans amb motiu de la diada internacional per l’alliberament lèsbic, gai, trans, bisexual i intersexual.

Violències estructurals imposades pel patriarcat com els rols de gènere, l’heterosexisme, el cissexisme, l’al·losexisme, el monosexisme, l’amatonormativitat, el sexecentrisme o la cultura de la monogàmia es transformen en una crua realitat de violències quotidianes: una trans sotmesa als judicis, qüestionaments i violència mèdica, una parella lesbiana o homosexual agredits a l’espai públic, una bisexual a qui pretenen normalitzar perquè «només està vivint una etapa» o un pansexual apallissat pels companys de classe, una persona asexual que es veu constantment qüestionada i patologitzada per a no tenir desig sexual, etc.

Si ens volem desfer de totes aquestes sistemàtiques agressions que acaben, en els pitjors dels casos, en suïcidis i assasinats, també hem d’atacar tots els mecanismes que les perpetuen. Acabar amb l’LGBTIfòbia significa acabar amb les estructures capitalistes i patriarcals, significa combatre els estats espanyol i francès, la Unió Europea, l’Església i el capital. De la reacció contra els qui intenten patologitzar-nos, reprimir-nos i assimilar-nos, contra els qui mercantilitzen la nostra sexualitat, ens forcen a l’exili dels nostres pobles o ens impedeixen desenvolupar plenament la nostra identitat, cal passar a l’acció per, a través de la lluita i la desobediència, generar referents LGBTI i construir espais segurs i de contrapoder per poder estimar-nos i relacionar-nos on, com, quan i amb qui vulguem.

Violències que també prenen un caràcter institucional, malgrat la pretesa aparença progressista dels diversos estaments que van dels ajuntaments a l’Estat. Des d’una llei contra la LGBTIfòbia, aprovada ja fa gairebé dos anys, que no es fa efectiva malgrat el que suposaria pel que fa a acabar amb la impunitat d’agressions i discriminacions quotidianes, fins al monosexisme que s’imposa al sistema de salut i que ens classifica en heterosexuals o homosexuals, sense tenir en compte les nostres pràctiques reals. (he canviat el paràgraf de lloc, crec que encaixa millor aquí, seguint la línia de les estructures d’opressió)

Alhora, la invisibilització de les persones LGBTI i la seva realitat ens obliga a fer –tant de bo no fos necessari haver d’explicar-nos constantment– un esforç pedagògic i comunicatiu en el necessari camí cap a l’alliberament LGBTI. Així, enguany el moviment LGBTI ha decidit centrar l’any entorn de les plurisexualitats. A l’homofòbia que ja patim les persones plurisexuals quan intentem socialitzar-nos plenament d’acord amb la nostra personalitat, se li sumen la bifòbia i el monosexisme. Una realitat d’opressions i discriminacions que provoquen un augment de les agressions cap a dones bisexuals (merament concebudes per al plaer de l’home heterosexual) o una forta crisi identitària, que si ja és important en moltes joves lesbianes i gais, augmenta en el cas de persones assetjades dia rere dia perquè «ens definim». O la completa invisibilització de les identitats asexuals o aromàntiques, que practicamente no existeixen ni en els espais dissidents.

Les bisexuals, pansexuals i omnisexuals també patim tòpics com que som promíscues i infidels, que podem triar si som heterosexuals o homosexuals, que som inestables, immadures o no civilitzades, sense les coses clares, o que som portadores d’infeccions de transmissió sexual. Un discurs que, a més de bifòbic, és adultista, binarista i normalitza la monogàmia. Sense parlar de com les identitats sexuals precaritzen encara més la vida de les persones migrades, sense recursos..

Si bé cal lluitar per l’acceptació social i trencar amb la LGBTIfòbia imperant, la integració al sistema ha d’estar lluny dels nostres objectius com a joves LGBTI: necessitem transformar la societat.

La societat a la qual aspirem com a joves de classe treballadora, lluny de tots els estigmes socials, de l’homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia, la transfòbia, el masclisme, el racisme o l’adultisme, només la podrem assolir construïnt des de baix i des de la diversitat uns Països Catalans socialistes i feministes.

Som així! Rebentem tots els armaris!

Ni naps, ni cols, verdura variada!

ARRAN, Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista

Als Països Catalans, 28 de juny del 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *