El pressupost en educació, ara com ara, no està adreçat a revertir les retallades ni la segregació [opinió]


Article d’opinió del veï de Sants, Oscar Simon publicat originalment a El diari de l’educació.

Les demandes del sector públic a Primària i Secundària sumen 142 milions d’euros, els diners ja destinats a la pujada de subvencions a la privada concertada i la subvenció ordinària a les escoles que segreguen per sexe

De bressol a universitat

2015 va ser situat, pels anteriors governs de la generalitat, com a fi del període de retallades justificades amb la cri
si. Tanmateix, els nous pressupostos no reflecteixen aquest fet. Per il·lustrar aquesta afirmació, algunes dades: no es recupera l’aportació de la Generalitat a les escoles bressol, tampoc s’aplica l’acord parlamentari sobre la reducció de preus a les matrícules universitàries (que s’han incrementat entre un 69 i un 291% des de la implementació del Pla Bolonya). Per altra banda es mantenen les ràtios màximes a 30 a Primària, 36 a l’ESO i 42 a Batxillerat (a les Illes Balears i Pitiüses, 25, 30 i 35, respectivament). La despesa per alumne serà de 3.070 euros l’any quan al 2010 era de 3.534 i es consolida la pujada d’hores lectives setmanals a 25 a Primària i les 20 a Secundària, per no parlar del model ultraprecari del professorat (fals) associat de les universitats que cobra 400 euros al mes i que ja representa, pràcticament, el 50% de la plantilla.

Aquestes dades mostren la cruesa de la política de desballestament del sistema públic d’educació que s’ha dut a terme en els darrers 6 anys. La retallada en educació entre 2009 i 2013 ha estat quatre vegades més gran de mitjana a l’Estat espanyol (14,6%) que a la UE (3,4%), i a Catalunya, (16,7%) cinc vegades més alta. Així, actualment a Catalunya s’inverteix un 2,8% del PIB en educació, una quantitat similar a la d’estats com Perú, Laos, o Guatemala i molt lluny del 6% que marca la Llei d’Educació de Catalunya i de la mitjana de la UE.

Què esta fent el Govern?

A la primavera d’aquest any, en acord de govern, es va decidir que el personal substitut no cobrés el juliol i que els majors de 55 anys veiessin com se’ls negava de nou la reducció de dues hores lectives; dues retallades, estimades en 22 milions d’euros, que van ser denominades conjunturals per l’anterior govern i que caducaven aquest any. Posteriorment, a l’estiu, després de l’esmena a la totalitat dels pressupostos, Meritxell Ruiz va anunciar que no hi hauria diners per a l’escola inclusiva i va culpar els partits que havien votat en contra, especialment a la CUP-CC. La comunitat educativa va reaccionar i es va mobilitzar, el resultat va ser que van aparèixer els diners necessaris. En aquest sentit doncs, cal tenir ben clar que la modulació pressupostària, tot i estar subjecta als ingressos, depèn en bona mesura de la voluntat política del govern.

Les mobilitzacions de la comunitat educativa i les negociacions prèvies a l’entrada a tràmit dels pressupostos i la llei d’acompanyament han aconseguit arrencar al Govern algunes millores, com garantir l’entrada d’alumnes que s’incorporen a P3 el curs 2017/18 a tots els grups del sistema públic, que estan funcionant aquest curs. Aquesta positiva mesura, que no suposa cap cost extra, s’hauria d’acabar concretant amb el compromís de no tancaments de grups de la pública i la reducció de ràtios en cas de zones amb demanda feble. També s’ha pogut recuperar que el personal s’incorpori als centres l’1 de setembre (5,5 milions) enlloc del primer dia de classe i que, un any més tard del que havia promès el Govern, la gent substituta torni cobrar la nòmina de juliol si treballen 6 o més mesos a l’any (11 milions). Mesures totes positives, però que es troben molt i molt lluny dels mínims.

Algunes xifres per entendre els pressupostos

Fa uns dies que s’han presentat els pressupostos i veiem que existeixen uns 1.645 milions d’euros més disponibles que al 2015 als quals s’han de sumar 220 milions més pel nou llindar de dèficit fixat al 0,6% enlloc del 0,5%. Així sense tocar, pràcticament, cap dels privilegis a les classes dominants es disposen d’uns 1.865 milions d’euros més que al 2015.

Sense negar el dèficit fiscal i veure com un primer pas positiu l’impost sobre els bens improductius (iot, cotxes de luxe a noms d’empreses) cal recordar que el govern s’ha negat (fins ara) a fer un impost sobre les gran fortunes i apujar els trams a les rendes de més de 60.000 euros, mesura amb la qual més del 80% de la població catalana estaria d’acord. Per tant, no és gens descabellat posar en qüestió l’afirmació que no hi ha prous diners quan el Govern no està utilitzant les seves capacitats de recaptació per redistribuir la riquesa, objectiu que hauria de comptar-se entre els principals de qualsevol pressupost d’una administració pública.

Pel que fa a l’educació Primària i Secundària, el Govern ha centrat la seva estratègia en anunciar a tort i adret que contractarà 3.600 mestres i desplegar tota una bateria argumental per intentar desdibuixar la vergonyant dada de que Catalunya inverteix un 2,8% del PIB en educació.

Respecte a la contractació de mestres cal dir que avui els centres educatius de màxima complexitat tenen el mateix personal assignat que la que tenien tots els centres l’any 1995. Però si anem a la dada d’aquests 3.600 nous docents, 590 són del curs 2015/16 que no estaven incloses als pressupostos i que tot just van servir per cobrir l’atenció al creixement de l’alumnat, 798 més corresponen al mateix motiu pel curs 2016/17 i que 997 són els càlculs de les substitucions que es faran, o sigui Junqueras vol fer passar places temporals per contractació consolidada. Aquest maquillatge deixa al descobert que d’aquestes flamants 3.600 noves places sols 1.215 ho serien pel 2017, la majoria d’elles lligades al creixement d’alumnat a Secundària on la ràtio professor alumne és més elevada. És a dir benvingut aquest increment, però s’ha de dir que és manifestament insuficient, atès que tan sols per revertir el cop de decret del ministre Wert caldrien 6.000 noves places.

No es demana la lluna en un cove

Les mobilitzacions contra les retallades van aconseguir que aquestes tinguessin data de caducitat.

Algú podrà dir que s’estan demanant molts diners i que no podem demanar la lluna perquè la generalitat està intervinguda, però això no és cert. Aconseguir les substitucions des del primer dia (per evitar que els alumnes perdin classe) costaria uns 40 milions, contractar 6.000 nous docents, uns 80 milions, tornar a pagar la nòmina del juliol de personal substitut al juliol i la reducció de dues hores lectives als majors de 55 anys, 22 milions en total. És a dir, 142 milions d’euros no són uns esforç excessiu, quan s’han pressupostat amb els 55 milions d’euros més de subvenció a les escoles privades concertades i es mantenen els 30 milions d’euros que es donen les escoles de l’Opus Dei que segreguen per sexe.

La insistència del Govern en repetir que el pressupost d’educació no s’ha de relacionar amb el PIB frega la manipulació o com es diu avui la postveritat. Com ja s’ha dit la LEC només estableix aquesta relació de manera clara, sinó que obligaria a que, aquest mateix any, la inversió arribi al 6% del PIB, uns 9.000 milions més, per tant els 142 milions d’euros que es demanen representen una petitíssima part del pressupost, però molt important pel sistema educatiu públic.

A banda, precisament la relació del que es gasta en educació pública amb el PIB reflecteix l’esforç que com a societat es fa per garantir la igualtat d’oportunitats i a Catalunya, avui, estem al nivell de Laos o Perú

Tant el departament d’ensenyament com el govern podrien desplegar mesures que tenen cost zero, per exemple aturar la contractació a dit de docents, que ja està perjudicant a mestres embarassades i limitant la llibertat del professorat. Democratitzar la gestió dels centres i que docents, AMPA i estudiants, recuperin el poder decisori als consells escolars. Incloure clàusules socials a la contractació als centres públics: neteja, menjadors, suport escolar, de manera que el benefici d’aquestes empreses concessionàries com CLECE, SERUNION, SERHS es deixin de lucrar amb l’explotació de les treballadores i la dubtosa qualitat dels menús escolars.

Què passa al nostre voltant?

Totes les propostes que s’estan fent des de la comunitat educativa són molt pragmàtiques i comuns a territoris i estats propers, per exemple a les Illes Balears i Pitiüses l’horari lectiu a secundària és de 19h, a P4 han començat aquesta any a aplicar una ràtio màxima de 20 alumnes. Pel que fa a la universitat al País Valencià i les Illes balears el preu del crèdit universitari oscil·la és entre 17 i 24€ o 13 i 20€ respectivament quan a Catalunya el preu entre 25 i 40€.

El 18 de Maig JxSí i de la mà del Partit popular van vetar el debat de la ILPd’educació, tot i haver recollit 95.000 signatures. 6 mesos més tard el govern de Catalunya podria començar a rectificar i fer un petit, però important pas en el camí de la recuperació de recursos pel sistema d’educació públic. .   No en va, la formació de les noves generacions és la garantia d’un futur millor.

Les mobilitzacions plantejades durant el període pressupostari inclosa la vaga del 9 de Febrer ens ofereixen als membres de la comunitat educativa, però també a tota les persones que defensen l’educació pública d’obrir i guanyar un debat social sobre els recursos que se’n destinen.

Pd1: Fa pocs dies han sortit les dades de l’informe PISA, sense entrar a discutir el que indica aquest informe queda clar que atès que el departament a reduït recursos el mèrit, si existís, és de l’alumnat, el professorat i les famílies. Un fet a destacar és que pugen els resultats de PISA a la vegada que ha crescut la matriculació a l’escola pública.

Pd2: Ara que diuen que anem cap a una nova república caldria avançar cap a sistemes que garanteixen la igualtat d’oportunitats traient la educació del mercat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *