Balanç feminicidis 2016 [opinió]


Enguany ens hem proposat augmentar la quantitat d’articles d’opinió i explicar més i millor les coses que passen al nostre voltant, més enllà de fer anuncis del que passarà al barri i cròniques d’allò que ha passat (que seguirem fent). I com a mostra un botó. Durant el 2016 us hem anat publicant els feminicidis dels que hem tingut coneixement i elaborant el mapa per fer-ho encara més evident. Arribats al gener, hem demanat a la Joana Badia, militant d’Endavant a Sants i amb llarg recorregut feminista que ens faci un balanç d’un any on la paraula feminicidi ha estat massa present a les nostres vides. Esperem poder deixar en blanc el mapa dels feminicidis 2017, 18, 19, … quelcom que més que un a desig, és un clam a la supervivència del 50% de la nostra societat.

————————

Primer telenotícies del 2017, una dona ha estat assassinada, per la seva ex parella, ella tenia ordre de protecció, i ell nombroses denúncies prèvies per violència de gènere. Però no ni ha hagut prou.

Tenien entre 15 i 89 anys, eren estudiants, metgesses, professores, cuidadores, mares, prostitutes, persones, amigues, dones i, totes elles, han estat assassinades. El 2016 s’ha acabat i, tal com diuen, toca fer balanç. Un balanç que es podria fer de forma quantitativa, podríem parlar de xifres de dones mortes, als Països Catalans, a Europa, al món; o d’estadístiques a la justícia, on Catalunya encapçala el rànquing estatal de menor nombre d’ordres de protecció concedides, o de nombres de denúncies que no van salvar la dona, i de dones que no van denunciar. Però sovint els números són útils, però no són suficient.

La notícia a la televisió continua, almenys aquest cop han dit que a la dona l’han matada, no “s’ha mort”, ni “ha resultat morta”, ni “s’ha trobat morta”, no, l’han matada. I tanmateix després d’explicar el succés el presentador de torn es congratula de que l’any 2016 ha estat el primer des que es va aprovar la Llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere en que hi ha hagut menys de 50 dones assassinades a l’estat espanyol, han estat 44 segons xifres oficials, moltes més segons feminicidio.net. Fem balanç i, sovint, el balanç ens porta a frivolitzar i fer comparatives fredes, impersonals. Una sola dona assassinada per un masclista maltractador hauria de ser un problema.

Però el balanç no l’hem de fer només segons els que fan els mitjans de comunicació ja que, en el fons, aquests són només un reflex de la realitat (o això diuen). Els canvis que exigim als mitjans han d’anar acompanyats d’un canvi real en la societat i a vegades cal fer un canvi de conceptes. Per això, aquest any, potser amb més força que mai, hem decidit acceptar i utilitzar la paraula feminicidi per designar l’assassinat de dones pel sol fet de ser-ho, per parlar de tots aquells assassinats que es cometen perquè un home ha cregut que podia fer-ho, que la vida de la dona que tenia al costat, com a mare, filla, esposa, parella o companya no era més que un bé del que podia disposar i sobre el que podia decidir.

Comencem un nou any i seguim, havent d’explicar encara, dia a dia, que el masclisme no és un home alcohòlic i aturat, desesperat per una vida trista i miseriosa, que en un moment d’alienació mental protagonitza un episodi violent. Aquest home existeix, però també existeixen el periodista famós de televisió, l’empresari o el pare de família, que emparats per un sistema que els legitima, decideixen posar fi a la vida de les dones que viuen al seu voltant com a mesura desesperada per no poder mantenir el poder sobre elles.

La violència de gènere hi era, hi és i hi serà, el 2017 ja ens ha deixat noves notícies de dones assassinades, i haurem de batallar un any més perquè s’informi correctament, perquè no s’enalteixi el nom i la vida dels assassins, però també haurem de lluitar a la nostra feina per ser tractades i remunerades igual per la mateixa feina i a casa, perquè no ens diguin que tenim sort si ens ajuden, no volem crosses, volem companys de vida i de tasques.

Malgrat haver dit anteriorment que els números no són suficients, no hem de menystenir el fet que hi hagin disminuït les víctimes mortals, aquelles dones que han patit la conseqüència final d’un sistema criminal que ens afecta a totes i que impregna cada racó de les nostres vides. Però mentre no plantem cara a totes les formes de masclisme, els números només seran això, i no faran reaccionar aquells que no ho volen veure. No podem deixar de cridar que no volem ni un assassinat més, però ho hem de fer sempre recordant que no només ens volem vivies, sinó també amb vides dignes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *