La Petita torna a fer-la gran


Segona edició de La Petita calçotada del Casal Independentista en un nou format que sembla consolidar-se i que va nàixer l’any passat per poder gaudir una calçotada en format reduït. El Casal cada any ja organitza el primer cap de setmana de març la calçotada popular de Sants, però ho fa amb un format que impossibilita que les sòcies del Casal en gaudeixin, un format que necessita de tots els esforços del màxim de persones que han de donar de dinar a 700 comensals. És per això que neix La Petita, un nou format en que d’una banda, la ubicació facilita el muntatge i de l’altre, les racions servides en fa assumible la cuina amb el gaudi de la festa.

Ja a les 8 del matí, la guàrdia urbana feia trucades al propietaris dels vehicles aparcats al carrer Muntadas per tal d’alertar-los que en breu, la grua retiraria els vehicles estacionats en el tram senyalitzat 9 dies abans, per a la calçotada. Finalment només un vehicle va ser retirat per la grua, i el carrer quedava lliure per a taules, cadires, tarima i graelles. Els impediments però van anar més enllà de vehicles aparcats a la zona. La manca de tanques dificultava la senyalització per tancar el carrer i delimitar la zona de foc on cuinar els calçots, i d’altra banda un contratemps de darrera hora… la llenya. Passaven els minuts i el transport de llenya no arribava, no responia al telèfon i res feia pensar que ho fes. Pla B, google i telèfon per localitzar una empresa que en diumenge matí els porti la llenya. Unes de tancades, altres no reparteixen en diumenge i altres la tenen molla per les darreres pluges… Finalment una empresa de Rubi, es compromet a baixar la llenya abans de les 12 del migdia. La graella comença a cremar llenya antiga que guardaven a Can Batlló a l’espera de l’arribada del carregament de Rubi.

Superats els primers esculls, la barra funciona ja cap al carrer, la música sona des de dalt de la tarima, a l’interior del Casal, taules plenes de plats amb assortit de coques vegetals, truites de patata, tramussos, cacaus i olives, caixes de taronges, garrafes de vi, aigua i romesco. Ja a les dues, una mica més tard de lo programat degut al contratemps de la llenya, es paren taules i la gent va seient, mentre l’organització serveix el tiberi. A part del pica pica, un porc de 80 kilos despatxat al Mercat de Sants, omplia una de les graelles mentre a l’altre els calçots anaven tombant.

Tothom a taula, públic familiar, canalla rondant les taules, i barra lliure de menjar. Qui va voler més carn o calçots va repetir fins a rebentar, la salsa i les carxofes va ser el primer en esgotar-se. De la resta, carmanyola i cap a les neveres de casa.

La taronja, clàssic de les postres de la calçotada, feia baixar el pap i la cua dels cafès buidava el carrer i omplia el Casal, a l’espera que les punxa discs de Les Corts, disfressades per a l’ocasió pugessin a la tarima a punxar una particular llista musical on la música electrònica, Barricada i la Rafaela Carra alternaven sense massa criteri en algun moment de la tarda. Ja a les vuit del vespre, amb tota la organització dinada i més relaxada comença un desmuntatge força més senzill que la calçotada de març. Retirar quatre pancartes, refrescar graelles i carbó abans de buidar-les, i entrar-ho tot cap al Casal.

La gent del Casal passa amb nota la revalida de La Petita, i comença a pensar amb la gran. No us quedeu sense tiquets!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *