Una xurreria menys 1


Si mirem les accepcions del mot “xurro”, poden ser contradictòries. I és que tant pot ser que sigui una sort, marcar de xurro, com quelcom despectiu, si tal cosa ha quedat com un xurro.

Aquests darrers dies, el paisatge del barri ha canviat en un d’aquells racons a mig camí d’enlloc, al costat d’un solar, a tocar d’oficines de la Hisenda estatal. Si hi passeu habitualment haureu vist, que al carrer Tarragona, ja no hi ha la típica xurreria que feia guàrdia a la cantonada amb Sant Nicolau. Al seu lloc un sac de runa que s’ha omplert amb les restes de l’obra imprescindible per a arrebossar la paret que tant anys ha guardat, i que fruit de la seva desaparició havia deixat els maons a la vista.

Desconeixem el motiu del tancament, si ha tingut xurro i li ha tocat la loteria, o si el negoci era un xurro i ha hagut de plegar, o si simplement la jubilació i la manca de relleu l’ha fet desaparèixer.

Però, no és la única xurreria que ha desaparegut al barri, si fem memòria, com a mínim falta la Xurreria “El Puente” que ocupava la vorera del carrer Sant Antoni sobre les escales del carrer Premià, on avui hi ha un hotel de luxe. Una xurreria que rebia el nom, del pont que anys endarrere, hi havia al final del carrer Vallespir, mitjançant el qual es creuava les vies (llavors no soterrades) quan entraven a l’Estació de Sants. Una xurreria que compartia tram de carrer amb l’atracció infantil del mític “baby ramonet”.

Ja en la darrera dècada, recordem la desaparició de la xurreria Montse, al final del carrer Joan Güell a tocar de plaça de Sants i que els darrers anys compartia paret amb el mural reivindicatiu que fa cantonada amb el carrer d’En Blanco. Els bunyols de bacallà casolans 100%, eren una delícia.

També, i ja més propera és la desaparició de dues xurreries que havien conviscut l’una al costat de l’altre a l’estació d’autobusos. Dues estructures d’estat del amants de la nit, que sortint de l’estació trobaven aquells remolcs plens de sucre i greix necessari per a refer-se de matinada, desprès d’hores de poc consum d’aigua i molt de la resta. No sabem si el plà urbanistic de l’estació n’és el culpable o simplement, son simplement víctimes del seu temps.

Avui en dia, el supermercats de barri 24h, o botigues que obren dissabtes i diumenges, les vermuteries on ja t’ho posen tot a taula , i la proliferació del negoci dels snacks i mil i un gustos de patates de bossa prefabricades, ha tocat de mort un sector de negoci, que va tenir els seus dies de glòria ja fa molt de temps.

Traquil·les, al barri com a mínim encara en queda una de viva, la que hi ha a l’Avinguda de Madrid, entre Vallespir i Alcolea. i fora dels límits del barri, ens en queden algunes de properes. Per sota a Gran Via a tocar de la Campana, pel sobre al parc de les infantes, i a la cantonada del “Picadero”, a tocar del Camp del Barça.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Un comentari a “Una xurreria menys

  • lluís

    Al carrer Olzinelles hi ha una xurreria.No es la típica barraqueta,si no un bar-xurreria.També al carrer Creu Coberta,a tocar del Mercat d’Hostafrancs també hi ha una xurreria en un local entre un bar i un estanc,davant el final del carrer de Consell de Cent