Pedrolo, rep l’homenatge de Cesck Freixas al BarnaSants


El BarnaSants per marc, el teatre del Casinet d’Hostafrancs per escenari i un dia de pluja per paissatge. El passat diumenge a la tarda, Cesck Freixas, oferia el seu particular homenatge a Manuel de Pedrolo, una de les figures literàries més importants de la literatura catalana contemporània. I ho va fer acompanyat a la guitarra per Victor Nin i als pinzells per Marta Vellvehí i amb les col·laboracions de l’escriptora i traductora Bel Olid, Adelais Pedrolo, filla de l’autor i impulsora de la fundació que n’impulsa el seu reconeixement, i una darrera col·laboració, per part del polític Gabriel Rufian.

L’espectacle comença amb un tall de veu del mateix Pedrolo que enllaça amb com Cesck Freixas entra a l’univers Pedrolo. Lluny de tòpics ho fa mitjançant el llibre acte de violència, que el fa portar a escriure la lletra de la primera cançó, on la Vaga General posa de relleu la força col·lectiva. Tan ahir com avui segueix essent un dels mecanismes més potents que te la societat per plantar cara a les injustícies.

Va se llavors quan Bel Olid ens va recordar en paraules de Pedrolo, que “Mai no es llegeix prou encara que es llegeixi massa” i un dels primers aplaudiments de context polític van arribar quan el cantautor va citar l’escriptor de la Segarra en les paraules de “Dia de reis, Melcior, Gaspar i Baltasar vénen i se’n van. Els Borbons, però, que res no reparteixen i en canvi sí que recullen, es queden”. Seguit de la cançó “que no ens falli mai la sort”.

I tal i com la lectura no ha de ser quelcom individual, la cançó s’ha pensat per a compartir-la. La tornada de la cançó de l’Heura, va servir per posar a prova aquesta teoria. No seria la darrera vegada que les més de 200 butaques plenes posarien les seves veus al servei de l’homenatge.

L’Adelais va pujar a l’escenari per agrair al cantautor del Penedès l’espectacle, i recordar que si bé ara algunes de les frases, sentències i cites de Pedrolo poden encaixar dins el moviment polític que vivim, van ser pensades i escrites fa 30, 40 anys endarrere quan era quelcom minoritari, i tant o més perseguit que en l’actualitat.

A cada cançó, Mireia Vellvehí afegeix línies de carbó i color dels seus pinzells, mica en mica s’endevina el rostre del Manuel, que més tard quedarà envoltat de llibres i una branca de vegetació. Cada pas, es filmat i projectat a la pantalla del fons de l’escenari.

Companya, Potser per tu, Article 1.1 i Al meu país la pluja, posen fi a un segment de l’espectacle, una darrera cançó que sona al temps que sobre el sostre de l’equipament municipal esquitxen les gotes d’una pluja intensa.

Al darrer bloc de l’espectacle, el parlamentari de Santa Coloma puja a l’escenari per recordar les paraules de Lenin en boca de Pedrolo. Recordant que “mentre un poble n’oprimeix un altre mai no podrà ser lliure”. L’espectacle clou amb allò que els moderns en dirien un Mix, però que de tota l vida se n’ha dit popurri, enllaçant Al Vent de Raimon, amb l’Estaca de Llach i el que volen aquesta gent de Maria del Mar Bonet. Recordant que Pedrolo era un patriota però que ho era des d’una vessant social, la dels oprimits i dels represaliats.

I malgrat cloure l’acte, un darrer tema va sonar a la guitarra, La Rambla del Poble Sec, seguida amb fervor per una part del públic, però fora de lloc d’un espectacle rodó que funciona per si sol sense haver de recórrer a la cançó que més recorregut li ha donat a les radio fórmules.

Amb la guitarra ja enfundada, moment per a fotos i salutacions, i recordar que aquest mateix espectacle rodarà fins a Tàrrega en les properes setmanes.

——————————————————————————————————-

Us recordem que aquesta i totes les noticies publicades a SantViu.Cat les podeu rebre directament al vostre mòbil si us subscriviu al nostre compte de Telegram, les podeu compartir a facebook i seguir-nos al compte de tuiter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *