Defensem la llibertat d’expressió i la immersió lingüística, NO un model educatiu segregador i antidemocràtic!


Avui hi ha manifestació en defensa de l’Escola pública, i des del barri les escoles, les AMPA i el personal docent es mobilitzarà a les veïnes. Hem demanat a l’Arnau, mestre, sindicalista a la CGT Ensenyament i veí del barri que ens faci cinc cèntims dels motius per mobilitzar-se.

Fem un bloc per la públicaa la manifestació de dissabte 17M!

L’augment de la repressió als docents està generant autocensura a les seves classes, eliminant-ne els debats i el pensament crític. No podem permetre que s’acusi d’adoctrinament als docents que eduquen per a la llibertat i en llibertat, no només des de la teoria sinó també des de la pràctica, que treballen per una educació laica, feminista, inclusiva, equitativa, democràtica, solidària i transformadora.

L’Estat està atacant la immersió lingüística, intentant obrir la porta a la segregació de l’alumnat per llengua, a la homogeneització i a l’eliminació de la diversitat cultural i lingüística. La defensa del català com a llengua vehicular és també una defensa de la igualtat d’oportunitats.

Però no oblidem que els darrers anys tant l’Estat com la Generalitat de Catalunya han estat desmantellant el sistema educatiu públic, l’única xarxa que és per a tothom. Les retallades encara ofeguen els centres públics: falten substitucions des del primer dia, les ràtios són molt elevades, es tanquen línies, falten edificis i recursos materials, també personal de suport, molts més docents, hi ha sobrecàrrega de feina i burocratització, etc.

Recordem que la LEC (Llei d’Educació de Catalunya, aprovada el 2009 per ERC, CiU, PSC i ICV-EUiA) i la LOMCE (Ley Orgánica para la mejora de la Calidad Educativa, aprovada el 2013 pel PP) es basen en el mateix objectiu educatiu: eliminar la democràcia als centres i establir una jerarquia entre direccions i docents, tal i com defensa AXIA (Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya). Pretenen convertir les direccions en gestors i caps de personal que ja no exerceixen de docents, que seleccionen quines treballadores públiques entren a treballar i quines no continuen als centres públics. Això està suposant l’eliminació dels debats pedagògics i la presa de decisions democràtiques en els claustres i Consells Escolars, ja que és un altre tipus de censura. També es redeix la participació de famílies i estudiants, convertits en simples clients.

Tant la LEC com la LOMCE dirigeixen l’educació cap a l’individualisme i la competitivitat, l’adaptació al capitalisme salvatge i al servei dels interessos empresarials, amb l’objectiu de formar mà d’obra barata i consumidors insaciables. Aquesta mercantilització redueix els coneixements i les habilitats que no considera útils com les relacionades amb les Arts, la música, la Filosofia, etc. Tant la LOMCE com la LEC realitzen proves externes estandarditzades i creen rànquings de centres que les famílies poden utilitzar per escollir en un mercat educatiu.

Les dues lleis prioritzen la subvenció de fons públics a centes privats, dels quals molts adoctrinen en dogmes religiosos, augmenten la segregació i el classisme, l’elitisme i el racisme, la discriminació de gènere, mantenen la segregació per sexe, etc. Alguns d’aquests centres els trobem en entitats que formen part del grup promotor de Som escola.

I en la línia de la LEC i la LOMCE trobem el producte Escola Nova 21 (Fundació Bofill, Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica, etc.) que enlluerna molt, però que és el resultat d’una estratègia de màrqueting per traspassar fons públics a interessos privats (Caixa Bank, Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, etc.). Intenten crear un monopoli per conduir la innovació educativa cap als seus interessos, i per fer-ho aixequen la cortina de fum de suposades noves metodologies d’aprenentatge. Aquestes, descontextualitzades, acaben sent una moda superficial per atraure “clients”. I amaguen aspectes molt importants dels processos educatius: la participació, la cooperació, el compromís social, els valors i pràctiques democràtiques. Així les escoles deixen de ser centres educatius per convertir-se en fàbriques, cadenes de muntatge, magatzems, etc.

Escola Nova 21 desprecia als docents, la seva llibertat i la seva autonomia, acusa a les treballadores que han renovat l’educació des del franquisme de tradicionals! No podem permetre que enganyi als docents per explotar-los fins que es cremin. No permetem que compleixin l’objectiu de convertir l’educació en un mercat de metodologies, en un mercat de docents, ni en un mercat de centres educatius.

            No ens deixem perdre la xarxa pública!

            No cedim als interessos privatitzadors, mercantilistes i antidemocràtics de cap tipus!     Fem un Bloc per la pública a la manifestació de dissabte 17 de març a les 16’30h a la Borsa de Barcelona!

 

Arnau Rodellar

CGT Ensenyament

Deixa un comentari