La (nostra) seguretat a debat


Aquesta setmana Arran Sants, ens llençava un vídeo a les xarxes d’aquells que sense necessitat de paraules et posa en alerta i et fa pensar. Fins a quin punt la seguretat que ens venen, és la  nostra seguretat? Qui pensa i per a qui es pensa la seguretat? Els darrers casos repressius que es van detallar a la xerrada de Can Vies, van esclarir els dubtes, la seguretat està pensada contra la nostra seguretat.

Ara fa pràcticament dos anys d’aquell primer de maig. En un context de crisi i precarietat, milers de persones sortiren al carrer el dia de la classe treballadora. De totes aquestes persones, vuit estan essent investigades i a l’espera de judici. Un cop més, les activistes de base pateixen persecució política. Malauradament, res de nou al nostre país. Tot i així, aquest cas és diferent. Les persones encausades no varen ser detingudes a la manifestació, ni tan sols identificades. Han estat seleccionades pels Mossos d’Esquadra via xarxes socials. Facebook, principalment. Aquest fet diferenciador esdevé un precedent gravíssim de control policial. Com van trobar els seus perfils, si no tenien els seus noms?

La Norma, advocada de l’organització antirrepressiva Alerta Solidària, ho explicà en la seva ponència de manera clara i concisa. Existeixen fitxers policials, llistes negres, on figuren les militants de diverses organitzacions polítiques revolucionàries. Aquests fitxers, totalment il·legals, suposen un control i una vigilància exhaustiva d’aquells que consideren “elements perillosos”. El cos autonòmic ho nega, però les evidències són clares.

Primera irregularitat. Un dels joves encausat només ha sigut identificat un cop, quan era menor. Quan una persona fa divuit anys, majoria d’edat, les seves dades s’esborren completament dels fitxers policials. En canvi, la seva identificació ha estat utilitzada com a prova de la seva militància.

Segona irregularitat. La sacrosanta Constitució espanyola garanteix, entre d’altres, els drets a la privacitat i al lliure pensament. Tanmateix, una fotografia privada penjada al mur de Facebook d’un dels encausats es presenta com a prova de que aquests joves es coneixien i, per tant, estaven connectats. Quina és la fotografia en qüestió? Una imatge d’un sopar d’amics a una casa, amb una estelada de fons. Ser independentista com a element inculpatori. Tots dos drets fets miques amb una sola fotografia.

Tercera irregularitat. Vídeos de mitja hora abans que comencés la manifestació, on surten tres dels joves encausats fent un cafè a una terrassa. Vídeos de mitja hora després amb els tres mateixos joves prenent una cervesa. Quina llei permet enregistrar ciutadans a la via pública?

Totes tres irregularitats, segons la Norma, es lliguen a les amistats i fotografies en comú a Facebook per tancar un cas de repressió política, que deixa clar que estem Controlades. El públic de la xerrada, que omplia la sala d’actes de Can Vies, quedà sorprès i bocabadat davant els fets narrats a la primera part de l’acte. Potser per això l’atenció va ser màxima quan en Pau Batlle, informàtic i activista, va fer el taller de seguretat informàtica, centrat en els telèfons mòbils. Poden saber, mitjançant els repetidors instal·lats arreu, la teva posició amb un marge de vint metres. Tant se val que tinguis la ubicació desactivada, el nostre aparell electrònic per excel·lència, del qual mai ens separem, és un GPS. La nostra privacitat és minvada sense ni tan sols fer servir el mòbil. Telegram, What’s App, Signe, Wire. En ordre de menys a més segures, exposà els nivells de qualitat de privacitat de les diferents aplicacions de missatgeria instantània. Sí, Telegram, el gran fetitxe, el gran mite de la seguretat, a la cua de la llista.

Aquest fet, assegurà en Pau, demostra la gran feina que queda per formar-nos i minimitzar els riscos. Les explicacions anaven acompanyades de múltiples instal·lacions d’aplicacions “segures” per part dels assistents, més d’una cinquantena, que seguien atentament les indicacions del jove informàtic.

El torn de preguntes fou llarg, més de mitja hora, on les veïnes s’interessaren pel cas de Controlades i per la seva pròpia seguretat. Durant aquest torn la gent començà a apropar-se a la barra, i amb un to més distés donava obertura a la “cafeta” posterior de Can Vies.

 

——————————————————————————————————-

Us recordem que aquesta i totes les noticies publicades a SantViu.Cat les podeu rebre directament al vostre mòbil si us subscriviu al nostre compte de Telegram, les podeu compartir a facebook i seguir-nos al compte de tuiter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *