Arrenca el curs 18-19 arrossegant encara les retallades del 2011. Ni és “normal” ni ens hi conformem!


Article d’Arnau Rodellar, de l’Assemblea groga de Sants i de la CGT Ensenyament.

Segons el president del Consorci d’Educació de Barcelona, Josep Gonzàlez-Cambray, el curs 2018-19 comença amb “normalitat”. En tot cas serà la seva “normalitat”.

Des del punt de vista dels defensors de les polítiques neoliberals, de les retallades i les privatitzacions, efectivament és “normal” que a l’educació pública el curs comenci amb mancances molt greus: Falten docents i falta personal de suport a la docència: tècniques d’educació infantil, d’integració social, educadores d’educació especial, educadores socials, personal EAP, intèrprets, etc. Sense aquestes treballadores el sistema educatiu no és inclusiu amb l’alumnat, són imprescindibles per atendre correctament a infants i joves. I han de poder desenvolupar les seves tasques sense la precarietat actual.

També és “normal”, des de polítiques que vulneren drets universals, començar el curs amb aules massificades. Si ens basem en criteris pedagògics (no econòmics) el nombre d’alumnes per aula a infantil no hauria de ser superior a 15, a primària 20 i a secundària màxim 25. Aquestes ràtios estan molt allunyades de la realitat actual, però són les recomanades per millorar els aprenentatges, la convivència i la reducció dels conflictes. També el seguiment personalitzat i l’atenció als diferents interessos, ritmes i necessitats de l’alumnat. Així com l’aplicació de metodologies més actives, participatives i cooperatives i la col·laboració dels docents amb les famílies.

Si l’objectiu del Consorci és garantir el dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats, cal que construeixi amb urgència nous centres educatius públics i gratuïts: escoles bressol, de primària, de secundària, d’adults i de formació professional. Al barri tenim exemples com el projecte d’institut-escola Cal Maiol a Can Batlló, que ja no pot esperar més!

La “normalitat” del Consorci consisteix en no substituir a les treballadores de l’educació pública des del primer dia. No s’enten com, amb els mitjans telemàtics actuals, només es realitzen nomenaments de substitucions dos cops a la setmana.

Una altra mesura “normal”, seguint una pauta ultraliberal, és la implantació del model de gestió privada, que suposa la jerarquització i la pèrdua de democràcia als centres. Les direccions poden seleccionar a dit el personal docent, i això genera por a parlar, a expressar crítiques i a protestar. S’imposa el silenci i s’afebleixen els claustres. Això facilita que, davant les denúncies per suposat adoctrinament, es produeixi autocensura i es deixi d’exercir el dret legítim a la llibertat d’expressió.

Aquest model de gestió, aplicat a la renovació pedagògica amb programes com “Xarxes per al canvi” i Escola Nova 21, és un contrasentit. Intenta potenciar la cooperació entre l’alumnat a partir d’equips de docents que no poden cooperar entre ells, doncs han de seguir unes instruccions precises imposades des de direcció. Una propietat intrínseca de la renovació pedagògica és que surt de baix, de les mestres de base, de “les trinxeres”, sinó està destinada al fracàs. En definitiva aquests programes són estratègies de màrqueting que entenen l’educació com un gran mercat en el qual cal competir per aconseguir matrícula. I del qual es poden obtenir grans beneficis a partir de fons públics, com per exemple fa CaixaBank.

En aquesta línia també s’està intentant apartar a les AMPAs de la gestió dels menjadors escolars, per facilitar negocis a grans empreses. Es prioritzen els guanys econòmics privats a la qualitat de l’alimentació i a l’atenció adequada a l’alumnat.

Davant la “normalitat” neoliberal del Consorci, la comunitat educativa apostem per una altra “normalitat”, la que garanteix el dret a l’educació de totes les persones. Això només és possible suprimint progressivament les subvencions públiques als centres de titularitat privada. I augmentant la inversió dels pressupostos en educació.

En una societat democàtica i laica el “normal” és suprimir de manera immediata els concerts a centres religiosos, i integrar progressivament a la resta a la xarxa pública o passar a la privada sense concert. És inconcebible que el Consorci encara destini fons públics a centres privats que adoctrinen en dogmes religiosos. I fins i tot a centres que han encobert casos d’abusos a menors, com els Maristes de Sants-Les Corts. I en definitiva a centres privats que, tot i ser laics, obtenen beneficis econòmics amb la segregació de l’alumnat i l’augment de les desigualtats socials.

Si no volem “normalitzar” les retallades, ni els models privats de gestió d’allò que és públic, el que haurem de “normalitzar” és l’autoorganització de la comunitat educativa. Recuperar els espais que ens roba el capitalisme i la ideologia neoliberal. Participar activament en AMPAs, claustres, consells escolars, assemblees de treballadores, assemblees grogues, etc. Sumant esforços amb accions i mobilitzacions per aconseguir, en els propers pressupostos, un salt qualitatiu en la inversió en educació!

REVERTIM LES RETALLADES! SUPRIMIM CONCERTS!

RECUPEREM LA DEMOCRÀCIA ALS CENTRES!

——————————————————————————————————-

Us recordem que aquesta i totes les noticies publicades a SantViu.Cat les podeu rebre directament al vostre mòbil si us subscriviu al nostre compte de Telegram, les podeu compartir a facebook i seguir-nos al compte de tuiter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *