La Burxa d’octubre ja és al carrer [número 223]


Hem hagut d’esperar una mica, però ja la tenim a les mans. I és que esperar a tenir la crònica del primer d’octubre, era necessari per treure un número de la Burxa d’octubre el més actual possible. L’editorial però, ens recorda que la publicació popular del barri es fa a mà, i la fa la gent. Per tant, toca agrair a les escriptores, anunciants, dibuixants o maquetadores que fan possible 12 pàgines de contrapoder cada mes.

Al micro obert, l’experiència de “tornar a la muntanya” i repoblar el mon rural, tant necessari per per produir menjar i medi ambient, i quan fa falta tractors a peu de carrer.

Ja a la pàgina 3, un projecte nou i esperançador. Neix a la Bordeta i lligat al bloc expropiat a la Sareb de la plaça Joan Corrades, l’escola popular. Un nou projecte impulsar per un grup de persones vinculades a la pedagogia transformadora que oferirà suport i recursos a la canalla un cop acabat l’horari lectiu a les escoles del barri. També a la mateixa pàgina, ens recorden que la “Frontera sud” és actualment un dels punts de flux migratori més candent. El tancament de ports italians i les polítiques racistes europees, barren el pas a totes les que fugen del foc per caure a les brases. Si us interessa treballar els temes de migracions, us esperen a Can Vies els dimarts al es 20h.

A la pàgina 4, les petites cròniques que des de SantsViu anem fent del dia a dia del barri, i que ja podeu llegir habitualment en aquesta pàgina. La Diada, la demanda del 30% en l’habitatge, els darrers feminicidis arreu dels Països Catalans i les lluites del Grup d’Habitatge de Sants, en son una mostra.

A l darrera pàgina d’actualitat, els anomenats pisos rusc, o infrahabitatges, posen de relleu un sistema salvatge on l’empresa privada sota aparença de projecte social, intenta burlar les normatives municipals per fer-nos creure que viure en habitacles de 3 metres quadrats, és tot allò que havíem somniat.

Si un tema ha tingut el barri d’Hostafrancs en alerta les darreres setmanes, aquest ha estat el tancament del centre de menors que hi havia ubicat a l’antiga escola de Sant Vicent de Paül. Un equipament, que ha hagut de tancar, després de setmanes de funcionament deficient i gestió opaca, on els primers damnificats son els MENA, menors no acompanyats que sobreviuen a la nostra ciutat de manera molt precària. Podeu trobar un reportatge de dues peces a la pàgina 6, Burxant a fons.

La setena pàgina, també és autoria de SantsViu, i que vam redactar la mateixa nit del 30 de setembre fent crònica sobre com el barri s’havia bolcat amb la commemoració de l’1 d’octubre. Les activitats a les escoles i la mobilització de la tarda van demostrar que el barri no oblida ni perdona i recorda molt bé que va votar i va guanyar.

En aquest número, la columna violeta esdevé pàgina amb dues peces. Una on es recorda la repressió patida per les feministes que es van mobilitzar durant la vaga general del 8 de març, sota el sobrenom de la Vaga de totes. El dia 20 d’octubre us esperen a la plaça Màlaga (Bonet i Muixí), per a fer una acció conjunta contra la repressió. A la part baixa de la pàgina es fa valoració dels protocols contra les agressions de la passada Festa Major, regust agredolç i molta feina per fer encara.

La biodiversitat barrial ens recorda que fa 20 anys, seguíem obrint l’octubre amb la mirada als actes feixistes al districte. Llavors els feien a la plaça dels Països Catalans, ara a Montjuïc. Una pàgina on podreu conèixer millor en Llorenç, un veï del barri que potser ha estat a casa vostra quan al migdia heu encès el televisor. 32 aparicions al “Saber y Ganar” us el poden fer més familiar.

A la secció del Barri creatiu, l’exposició de fotografies familiars a la Lleialtat Santsenca i les ressenyes de llibres a càrrec de llibreria “La Inexpliable” i l’editorial “Descontrol”. La literatura de gènere de Monstruos Bizarros i “Ned Ludd y la ReinaMab. Destrucción de máquinas, romanticismo y los comunales de 1811-12” en son les seves propostes.

Ja a la contraportada, l’entrevista a pàgina sencera a l’Ivan Miró, veí de barri, sociòleg, investigador en economia cooperativa, social i solidària i soci cooperatiu de La ciutat invisible. El seu darrer llibre, “ciutats cooperatives”, com a excusa per entaular una conversa sobre el model de ciutat que tenim, i quin model alternatiu es pot proposar de matriu publica-cooperativa-comunitària. La pressió social sobre les administracions i per tant, l’organització popular, seguirà sent clau segons l’autor.

——————————————————————————————————-

Us recordem que aquesta i totes les noticies publicades a SantViu.Cat les podeu rebre directament al vostre mòbil si us subscriviu al nostre compte de Telegram, les podeu compartir a facebook i seguir-nos al compte de tuiter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *