Tot Sants i els cementiris de Sants


S’apropa l’ 1 de novembre, diada de Tot Sants. Més enllà del fet religiós –sempre atent alhora de apoderar-se de les costums culturals-, una de les tradicions més antigues és la visita als cementiris i recordar els que ja no hi són. A la gent de Sants, quan li parles de cementiri, sovint pensa en Montjuïc o Les Corts, oblidant que Sants, te un cementiri històric a les afores de l’antic poble de Sants.

Així doncs, si sortim del barri, direcció a l’Hospitalet, per la carretera de Sants, on aquesta pren el nom de carretera de Collblanc, creuarem el carrer Ernest Lluch i una benzinera. Al següent trencall, hi trobarem el passatge del cementiri, que ens porta al carrer Terra Alta. Allà, les autoritats Santsenques li van comprar al veï de l’Hospitalet, Salvador Nonell i Canals una parcel·la de 1500metres l’any 1852, per 17.575 (poc més de 100 euros) on ubicar el nou cementiri. El regidor Francesc Carné i Font, seria l’encarregat primer de portar les negociacions i més tard encarregat inaugurar-lo, i és que moriria poc abans de la seva posada a punt definitiva, i caldria una autorització del Bisbat per exhumar el seu cos i traslladar-lo al nou cementiri. En aquelles èpoques les autoritats de l’Hospitalet, van considerar que els terrenys quedaven força lluny de l’antic poble i en van autoritzar la construcció. Ja al 1913, el mateix ajuntament en denegaria les obres d’ampliació.

El vell cementiri santsenc, al costat de l’església de Santa Maria de Sants, als terrenys de les actuals Cotxeres, van entrar en desús per motius d’higiene. Va ser habitual durant els anys posteriors al seu desmantellament, que desprès de pluges intenses, quedessin al descobert restes d’ossos de les fosses. Motiu d’escàndol per a passatgers dels tramvies, i fet ja més conegut pels treballadors dels mateixos. Ja durant les obres per construir les Cotxeres (les dels tramvies), es relaten esquelets amb els punys dins la boca, cosa atribuïda al fet macabra d’enterrar en vida malalts durant les epidèmies de l’època.

Casa Pairal Santoma

Anys enrere, Josep Miracle escrivia: “Al peu d’ aquest turó capçat amb l’església i el cementiri hi havia can Santoma. La meva mare era minyona de servei d’aquesta casa, i prou vegades m’havia contat l’esglai que li causava, a les nits, el vol de les òlibes que passaven xiulant anant cap el cementiri.”

Passatge que ens recorda la ubicació del cementiri de Sants al costat del turó on s’alça l’església de l’actual plaça Bonet i Muixí, vist des de la propietat de la família Santoma. Casa pairal que seria assaltada i incendiada l’any 1936 a l’inici de la Guerra, i posteriorment enderrocada.

Anècdotes a part, seran moltes les veïnes que aquests dies agafaran el 157 i retornaran al cementiri del poble de Sants, als anomenats terrenys de la Coveta, on l’arquitecte Jaume Gustà i Bondia hi projectà una obra inaugurada l’any 1880, 17 anys abans que el poble de Sants fos finalment, annexionat a la ciutat de Barcelona.

——————————————————————————————————-

Us recordem que aquesta i totes les noticies publicades a SantViu.Cat les podeu rebre directament al vostre mòbil si us subscriviu al nostre compte de Telegram, les podeu compartir a facebook i seguir-nos al compte de tuiter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *