“Som la massa” o crònica d’un dijous al Suprem


Aprofitem que l’advocada santsenca Joana Badia, aconsegueix una acreditació per assistir al judici contra els presos polítics catalans el passat dijous, per demanar-li que ens faci una crònica del que ha vist durant una jornada al Tribunal Suprem, algunes reflexions i informacions d’aquelles coses que no surten a la tele. Que no ens prenguin la llum del sol!

Obro els ulls i veig les 5:28h. al telèfon, havia quedat a dos quarts i el tren surt a les 5:50h. , em vesteixo volant i començo a córrer, per sort, arribo a l’AVE quan ja sonen els últims avisos, em trobo amb la meva companya i el tren arrenca.

Anem a Madrid, tinc l’oportunitat d’anar al judici, aquell del que tothom parla, en el que tothom pensa quan dius el judici. Estic nerviosa i emocionada, amb la sensació estranya de qui pensa que contenta no és la paraula adequada per descriure el que sento, però sí, emocionada de poder viure i veure tot el que passa en aquella sala que fa set setmanes que segueixo als mitjans dia sí, dia també.
Arribem a Atocha i agafem un taxi, el taxista ens pregunta per les mobilitzacions del taxi de Barcelona, parlem d’en Tito, el sindicalista que ha donat la cara per ells, ens diu que a Madrid les mobilitzacions contra les VTC han passat totalment desapercebudes i que està molt preocupat per si a les eleccions VOX entra amb força, diu que a la capital del reino es respira la por del que vindrà, ens acomiadem desitjant-li sort i compartint l’esperança que també a Castella puguin plantar cara al feixisme.

Ens deixa al carrer de sota del Tribunal Suprem, el primer que ens sorprèn és la gran quantitat de policia nacional. Hi ha agents armats a cada cantonada, tanques que barren el pas a quasi vint metres de les portes, et miren de reüll a cada passa que fas per veure cap on camines. Decidim que encara tenim vint minuts abans d’entrar i anem a fer el cafè en un bar on la clientela és una barreja entre treballadores del Suprem. Policies uniformats, advocades i advocats i també alguna autoritat de la Generalitat que ha vingut a veure la sessió d’avui. Al bar hi miren Antena 3 i la Sussanna Griso explica la seva versió del judici. Hem d’entrar per una porta lateral, tenim prohibida l’entrada principal, reservada per a autoritats i envoltada de policies i càmeres de televisió. Passem el detector de metalls, ens preguntem perquè venim, “vamos a la causa especial” diem, ens fan identificar i deixar el mòbil apagat, hi enganxen una etiqueta que coincideix amb el número de l’acreditació que ens donen i que ens diuen que hem de portar sempre visible, enganxada a la solapa. Des de que hem entrat, un policia ens indica contínuament per on caminar i on ens hem d’esperar, quan han reunit un grup d’aproximadament deu persones un altre policia ens diu que el seguim i ens guia cap a la primera planta, on el passadís està organitzat perquè públic, familiars, premsa i autoritats no es barregin i s’esperin cadascú on toca, amb un policia vigilant cada grup.

Comentem que no esperàvem tanta gent entre el públic amb pinta de militants de VOX, joves amb americana, corbata i la polsereta de la bandera d’espanya al canell, còpies perfectes de “el pequeño Nicolàs”. Comencen a arribar les defenses, l’advocacia de l’estat, la fiscalia i els advocats de VOX, passen de pressa, saluden els coneguts i entren a la sala que encara no veiem. De sobte, es desplega una mampara que evita que veiem el passadís més proper a la sala del judici, hi ha un rebombori perquè sabem que ho fan perquè no veiem passar els presos i preses. Quan han acabat d’entrar ens fan passar a nosaltres. La sala on es celebra el judici és molt més gran de com es veu a la televisió, hi ha molt d’espai pel públic, avui hi ha força gent, hi compto aproximadament seixanta persones. Entren els magistrats, aquells senyors septuagenaris que ja ens sonen tant familiars, Marchena anuncia que comença la sessió.

El matí és una desfilada d’agents de la Guàrdia Civil i dels Mosso d’Esquadra explicant les protestes veïnals que hi va haver als seus pobles els dies després de l’1 d’Octubre, ho porten preparadíssim, expliquen els fets que segons ells justifiquen la violència, sempre posant èmfasi en els insults que, ves per on, tots repeteixen en el mateix ordre: “ens cridaven feixistes, assassins, fora les forces d’ocupació…” i parlen de “la massa” per referir-se als manifestants. De fet, en un moment precís un dels agents diu: “la gent” i s’autocorregeix “ai! Perdón… la massa”. Tant és així que l’advocat Jordi Pina acaba preguntant a un agent dels Mossos si és molt comú que als atestats i declaracions policials s’utilitzi això de “la massa” per referir-se a la gent que protesta, pregunta a la que l’agent respon de manera evasiva i poc clara, un cop més.

Un agent de la Guàrdia Civil diu que la concentració de Manresa l’havia organitzada el SEPC, penso que si fa tres anys ens haguessin dit que les manis del SEPC servirien perquè consellers convergents acabessin a la presó ens haguéssim posat a riure… com ens hem de veure… Sortim a dinar, hi anem amb alguns advocats i advocades que coneixem. Al restaurant ja les coneixen i ens pregunten com es diu “Buenos días” en català, per poder-nos saludar. Preguntem com estan elles després de tants dies, ens diuen que cansades i neguitoses perquè, després de tants testimonis, preparar la valoració de la prova i les conclusions serà complicadíssim. Parlem de la vida a Madrid i de com és de difícil tornar a casa el cap de setmana i haver de treballar igual per preparar les sessions següents.

Mengem de pressa i marxem perquè ens han dit que abans de la sessió de la tarda tenim deu minuts per veure els presos i preses i estar amb elles, tornem a passar tots els controls, deixem el mòbil apagat i ens guien cap a una sala, la porta està flanquejada per vuit policies, alguns uniformats i d’altres de paisà i, en entrar, una altre grup nombrós d’agents vigila la porta des de dins. Dins la sala tothom treballa, uns escriuen a mà, d’altres llegeixen cartes o articles de diari, un fins i tot es dedica a dibuixar. Estan en silenci, ens diuen que els dijous ja estan tant cansats de tota la setmana que no tenen esma ni de xerrar, però que els hi va bé aquesta estona d’estar junts. Parlem de la quotidianitat a la presó, de les dificultats per rentar-se la roba que han de portar tota la setmana i de com és de feixuc estar tres o quatre dies a la setmana sense veure la llum del sol (quan surten de la presó és de nit i quan hi tornen també, i al Suprem no hi ha finestres obertes ni a la sala del judici ni a la sala on mengen), que els dissabtes aprofiten per moure les cames i que els toqui l’aire. Els hi portem records de gent coneguda que ens agraeixen amb un somriure i ens acomiadem amb el cor encongit, qui m’havia de de dir a mi que acabaria compartint somriure amb Joaquim Forn sent ell el pres i jo la lliure, mare meva…

La sessió de la tarda continua amb policies que expliquen cosses que feia la massa, en parlen tant que ens recorda una classe de física i química de l’institut, una altra diu que li recorda l’increïble Hulk, l’heroi de Marvel. Parlen de danys al mobiliari perquè es van enganxar cartells amb cinta aïllant i van fer saltar la pintura de la paret de la caserna… més de 400 dies de presó per això… Un dels testimonis s’embala i fins i tot diu que la gent “tenía los ojos desorbitados”, quina comèdia!

Avui la sessió acaba aviat, a les 17h aproximadament Marchena s’acomiada fins dimarts a les 10h. Sortim de la sala, algunes persones amb llàgrimes als ulls per haver de deixar els seus éssers estimats, d’altres contents d’haver pogut constatar “que se pasaran unos añitos en la carcel”, jo amb l’estómac remogut de la ràbia i l’angoixa que provoca haver vist en directe el muntatge d’un judici que ara sé més que mai que és una farsa sense sentit.

Al carrer, els advocats ens saluden de pressa, aprofiten per córrer a l’AVE a veure si avui arriben una mica abans a veure les famílies. L’agent de la policia nacional ens diu que no ens podem quedar de peu al carrer, comencem a caminar, nosaltres tornem a casa i ells a Soto i Alcalá Meco, potser dissabte tindran una estona per veure el sol.

——————————————————————————————————-

Us recordem que aquesta i totes les noticies publicades a SantViu.Cat les podeu rebre directament al vostre mòbil si us subscriviu al nostre compte de Telegram, les podeu compartir a facebook i seguir-nos al compte de tuiter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *