Defensar Gayarre 42, és de mínims


Si al barri de Sants, hi ha hagut algun protagonista aquesta setmana de ressaca post electoral, ha estat la comunitat de veïnes del carrer Gayarre 42. Per a despistades, us recordarem que aquest bloc va ser ocupat el 24 de febrer al finalitzar la mobilització veïnal contra els pisos rusc i per un habitatge digne. Aquell dia, no només es va denunciar que el model de negoci de Haibu no era una solució digne per a les persones sense llar, sinó que a més a més es va donar sortida, a aquesta situació per a 6 famílies amb menors a càrrec amb l’ocupació d’un bloc deshabitat des de feia temps.

Les darreres setmanes, les veïnes del bloc, i per mitjà del Grup d’Habitatge de Sants, van denunciar la intimidació amb cartes signades per l’empresa Desokupa, emplaçant-les a marxar de casa seva. Unes amenaces que el matí del dimecres 29 van passar de les paraules escrites als fets.

Com és habitual, cada matí les veïnes baixaven de casa per a portar les criatures a l’escola, moment que va ser aprofitat per membres de Desokupa per entrar de manera il·legal a la finca, sense autorització i per la força. Quan els van tenir dins l’edifici, les veïnes es van tancar als seus habitatges i van demanar ajuda als grups de suport del barri. Quan les veïnes van poder arribar a Gayarre, també ho feien els mossos d’esquadra també alertats per les veïnes. La situació a priori fàcil de resoldre, identificant i fent fora els intrusos de Desokupa, es va anar complicant mica en mica quan els mossos, un cop més, es va posar del costat de l’empresa de desallotjaments privats, protegint-los i fent un desplegament de dotzenes d’agents que impedien a les solidàries fer suport a les veïnes de Gayarre 42, impedint a cops de porra la presència davant del portal.

Però de realitat només n’hi havia una, ni jutjats havia tramitat cap ordre de desallotjament, ni mossos tenia cap base legal per fer-ho, i per tant, l’empresa Desokupa estava cometent una il·legalitat. Motiu pel qual les habitants del bloc van tramitar la pertinent denuncia.

Veient que les hores anaven passant i no hi havia cap mena de moviment, el carrer es va anar movent. A primera hora de la tarda un grup de persones entra a les oficines de Next Door Real State, del carrer Viladomat 114, per tal de pressionar a l’empresa que ha enviat els membres de Desokupa, perquè aturin el desallotjament i abandonin l’edifici.

La pressió popular coordinada, dins la immobiliària i a les portes de Gayarre 42, on la premsa cada cop para més atenció possibiliten l’acord. La propietat desestima fer el desallotjament amb Desokupa i seguirà la via judicial, però l’empresa mantindrà vigilància en dos dels pisos de l’edifici que ja no estan ocupats.

En la mateixa nit dels acords, les veïnes rebran més sorolls i molèsties per part de l’empresa, cosa que serà denunciada durant el dia següent.

I en aquest context de defensa d’un habitatge digne, la coincidència fa que inorganització política Endavant OSAN, tingues prevista la presentació de la seva línia d’acció política el dissabte 1 de juny al Casal Independentista, sota el lema “És de mínims, per un a vida digna”. Una presentació que va comptar amb la participació de Queralt Badia, en nom de l’organització independentista i que va esbossar els 5 eixos principals de la campanya, alhora que posava èmfasi en la defensa de l’habitatge digne. Banca pública, regulació del preu del lloguer de l’habitatge, subministraments energètics i de telecomunicacions, servies públics garantits i un salari de 1200€ per a una jornada de 30 hores setmanals. 5 punts que l’organització detalla en un diari de campanya que fa alguns dies van repartir a les portes del metro de plaça de Sants i que avui ocupaven les cadires de la sala del Casal.

Desprès del torn de Badia, han parlat la Tahïs Cloquell en nom del Grup d’Habitatge de Les Corts i Saadia, Abdulah i Cristina, en nom del Grup d’Habitatge de Sants. Totes quatre han radiografiat l’estat de l’habitatge a la ciutat i les múltiples problemàtiques amb les que es troben. Des dels desnonaments invisibles a les concentracions davant dels portals per evitar l’execució judicial. La manca de regulació de lloguers, la intersecció entre raça, gènere i classe que s’acumulen alhora de trobar habitatge, la manca d’ajudes reals al lloguer, i un llarg etcètera de casuístiques. A part, cal sumar-hi el tema de Desokupa, i com les famílies hi estan fent front. Veïnes que no poden negociar una sortida a canvi de diners o d’un habitatge provisional, perquè el que tenen és una manca d’habitatge. Les veïnes aposten per fer front col·lectivament tant al problema de l’habitatge com a les tàctiques mafioses de la propietat, i emplacen a les presents a començar una campanya per il·legalitzar Desokupa.

El darrer a parlar ha estat Carles Riera, diputat de la CUP que desprès d’escoltar les vivències i propostes de les veïnes organitzades ha dit que “ven poc podia aportar de nou”, i que en tot cas faria una valoració més global. En aquesta valoració va posar de relleu el paper de l’habitatge en el pla mundial, recordant que a pocs anys vista, dos terceres part de la població mundial viurà en ciutats, i que per tant la batalla per un habitatge digne haurà d’anar a a més si no volem ser expulsades de casa nostra. Ha posat l’exemple de Brazil, on cada cop més faveles son desallotjades per a construir-hi nous habitatges per a població adinerada.

Des del punt de vista Capitalista, ha manifestat que l’habitatge és desprès de la plusvàlua del treball, el sector que més renda de classe treballadora retorna als propietaris dels mitjans de producció, i que corre pressa trencar aquesta transferència de capitals de baix cap a dalt, si volem construir una alternativa.

Ja en la part final i entomant l’autocrítica, el diputat cupaire ha dit que cal que l’esquerra independentista es vinculi amb més força a aquesta lluita, i que la campanya “És de mínims” és una bona aposta per a aglutinar propostes i unir esforços, perquè tot i que les victòries petites son importants, davant un enemic tant potent com el capitalisme, cal plantar batalla juntes i alhora. I és per això que ha plantejat l’encert de la proposta política d’Endavant, que ha situat en un horitzó pragmàtic i programàtic, uns punts que lluny de ser una alternativa socialista i que a molts països d’Europa estan superats per països socialdemòcrates, a casa nostra, una aposta tant de mínims sembla radical. Senyal de les mancances dels partits i sindicats de l’esquerra oficial que no han sabut articular cap salvavides per al gruix de la classe treballadora.

——————————————————————————————————-

Us recordem que aquesta i totes les noticies publicades a SantViu.Cat les podeu rebre directament al vostre mòbil si us subscriviu al nostre compte de Telegram, les podeu compartir a facebook i seguir-nos al compte de tuiter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *