El barri participa de la Diada


La pluja dels darrers dies ha fet que l’organització de la ja tradicional marxa de torxes que la nit del 10 de setembre que recorre el barri, s’hagi vist obligada a suspendre-la en previsió de ruixats durant la seva celebració. Enguany per tant, caldrà sortir del barri per a mobilitzar-se per la llibertat nacional del nostre poble. Un cop més i com ja és tradició des de que el sobiranisme autonomista va voler dividir les mobilitzacions de la Diada, seran diversos els punts triats per les diferents organitzacions per a concentrar la gent.

D’una banda, tenim les mobilitzacions històriques de l’esquerra independentista, que com fa més de 30 anys ha sortit als carrers a reivindicar allò que ara sembla tant normal. Ja a primera hora, Arran ha convocat l’acte de record a Gustau Muñoz al carrer Ferran, per acte seguit sortir en manifestació juvenil i fer el seu acte matinal. Ja al migdia, serà un any de comiats. Rescat anuncia la seva darrera manifestació de la Diada abans de dissoldre’s i reformular l’espai antirepressiu. La lluita per la llibertat de la Lola, seguirà altres camins a partir d’ara.

Ja a la tarda l’esquerra independentista ha convocat a les seves bases a concentrar-se a la plaça Urquinaona i a sortir en manifestació nacional fins al passeig del Born, on faran el seu acte polític. Darrera la mobilització unitària, l’espai llibertari continua reivindicant l’autogestió. Un cop acabat l’acte, seran moltes les que aniran a gaudir dels concerts que Omnium Cultural acostuma a programar a l’Arc de Triomf, on també hi trobareu la “Fira de la terra”.

Hores abans, l’ANC ja haurà completat la perfomance anual de plaça Espanya a Passeig de Gràcia.

Mobilitzacions a part, cal saber perquè es mobilitza cadascú. Com ja és habitual el sobiranisme de nova formada seguirà apostant per dividir el país en comunitats autònomes i ritmes diferents, i supeditant l’acció política a la unitat dels partits i i el seu suport al govern. Una visió de la realitat que dista molt del que veiem dia si dia també, a les declaracions i estratègies partidistes. Sembla complicat que sigui aquest sobiranisme qui pugui vehicular cap aposta que trenqui realment amb el règim del 78 i els seus guardins a Madrid i també a casa nostra.

Per la seva banda l’esquerra independentista sembla començar a voler traçar camí i reconciliar-se amb el projecte històric del moviment, desprès d’anys de seguidisme institucional i governamental que ens han portat a acatar un 155, anar a eleccions convocades per Rajoy i ara veure com ERC i la fragmentació de Convergència es discuteixen per veure qui pacta més amb Sánchez, qui n’avala la seva candidatura o qui fa més esforços per dialogar amb un sord i cec, que pateix més per si Ciutadans i Podem li roben un vot que per garantir els drets dels i les catalanes. Sembla doncs que l’aposta per l’organització de base i el contra poder popular seran altre cop -i com ja va passar l’1 d’octubre- l’única garantia de respecte als nostres drets col·lectius i desvinculat dels embats repressius contra partits, governs i institucions. Perquè tal i com apunta el manifest, cap a la independència no hi ha dreceres.

——————————————————————————————————-

Us recordem que aquesta i totes les noticies publicades a SantViu.Cat les podeu rebre directament al vostre mòbil si us subscriviu al nostre compte de Telegram, les podeu compartir a facebook i seguir-nos al compte de tuiter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *