243 persones viuen als carrers de Sants


El passat 14 de maig 1600 persones voluntàries de la fundació Arrels van sortir al carrer a fer el recompte de gent sense llar a Barcelona. Un any més el resultat assoleix xifres rècord. 1239 persones dormen al carrer. 85% de les quals son homes i 11% dones mentre que un  4% de persones es defineixen com a no binàries.

Malgrat que la mitjana d’edat de persones sense llar és de 41 anys, puja la gent de 16 a 25 anys que viu al carrer. Persones migrades en gran part des de països extra comunitaris (78%). Una dada que ha pujat molt respecte els darrers anys degut a que la manca de xarxa social suposa una major des protecció d’unes persones que surten de la tutela institucional a partir dels 18 anys. Si ja és difícil que les nascudes a Barcelona tinguin autonomia als 18 anys, aquesta autonomia és encara menor quan no hi ha família o amics que et puguin donar un cop de ma. Així, 3 de cada 4 persones sense llar de la ciutat son migrades.

A data de recompte, 3 anys i 5 mesos és la mitjana de temps que una persona sense llar porta vivint al carrer. Aquesta dada només ens fa veure que una gran part fa més anys que hi son i que els que fa menys que hi son, no tenen perspectives reals de sortir-ne, més si fem cas a la presentació de l’informe on es detalla que “a més anys al carrer més vulnerables” i això implica majors trastorns de salut, uns trastorns que son visibles a partir dels 6 mesos d’estar-se al carrer, quan minva la salut emocional i física de les persones. Ja que la gestió pública es centra en alimentació i higiene i no en la salut de les persones, i l’ajuda a revertir la situació. la supervivència és més important que la gestió de la seva vida i salut a curt.

Així el 30% de les persones sense llar pateix alguna malaltia crònica i un 40% ha patit alguna agressió. La cronificació -a partir dels 6 mesos d’estada al carrer- dificulta revertir-ne la situació. Una de cada 10 persones que dormen al carrer fa més de 10 anys que està sense llar.

Aquesta cronificació i manca de perspectiva de sortir del cercle, és el que fa que en 12 anys hagi augmentat un 80% la gent que viu al carrer a la ciutat. Una xifra que es multiplica quan comptem les que viuen en assentaments o en albergs. Arribant a més de 4000 persones les que no tenen llar a Barcelona.

Aquests darrers mesos de confinament fruit de l’estat d’alarma conseqüència de la COVID-19 ha fet més visible la problemàtica, on molta gent no ha tingut on confinar-se. La manca d’infraestructura pública ha fet que durant la pandèmia l’ajuntament hagi prioritzat les places disponibles entre les persones soles, sense animals ni adicions. Durant l’estat d’alarma, 5 sense llar han mort a la ciutat, 3 assassinats, un en una baralla i un altre en accident. I fa pocs dies en moria un altre al carrer Joan Güell del barri per problemes de salut.

La major vulnerabilitat de les dones al carrer és un dels motius pel qual les dones abans d’anar a viure al carrer prefereixen viure en pisos sobreocupats, o patir altres violències, mentre que els homes, migrants en gran part, no tenen cap xarxa social que els pugui ajudar.

Avui viure al carrer a Barcelona suposa un doble càstig, a la pèrdua de la llar cal sumar-li les derivades socials que implica aquesta situació. On 3 de cada 10 persones no poden satisfer les seves necessitats bàsiques, on 7 de cada 10 persones han estat ingressades d’urgència en els darrers 6 mesos per problemes de salut, quan 5 de cada 10 no té ni targeta sanitària. Això fa que les assistències socials siguin necessàries en 4 de cada 10 persones i més de 1300 persones es posin en contacte amb la fundació Arrels en busca d’una sortida a la seva situació.

Aquesta realitat de la ciutat quan es trasllada als barris ens deixa un panorama encara més desolador al nostre districte, on la mitjana d’estada al carrer puja fins als 4 anys i 11 mesos, on hi viuen el 243 persones sense llar, el 20% de tota la ciutat. Segon districte en nombre de persones sense llar només per darrera de Ciutat Vella. Als nostres barris un 66% tenen una vulnerabilitat mitjana i un 17% alta, xifres força similars a la de la resta de barris.

Davant d’aquesta situació la fundació Arrels, demana un seguit de mesures a consolidar a curt termini que reverteixin la situació. Des de més equipaments per a allotjar-hi persones a l’augment dels equips de carrer que detectin i acompanyin persones vulnerables, a una major formació dels cossos policials i a vincular els municipis a la solució del problema des de la base.

A llarg termini però creuen que el que cal és evitar que la gent perdi la seva llar, que s’incrementi el parc públic d’habitatge per a garantir-ne el dret, simplificar la burocràcia que per exemple doni dret a la targeta sanitària o generar equips mèdics d’atenció al carrer.

Unes dades que si bé ja son alarmants de per si, res fa pensar que aniran a la baixa en els propers mesos en els que la crisi econòmica sembla no donar treva i la reactivació del sistema judicial post pandèmia ha fet reactivar els desnonaments que durant uns mesos havien quedat suspesos. El cas de Ca La Cristina com a exemple d’una situació que va deixar de la tacada a 10 famílies sense una una llar el passat 25 de juny.

——————————————————————————————————-

Us recordem que aquesta i totes les noticies publicades a SantViu.Cat les podeu rebre directament al vostre mòbil si us subscriviu al nostre compte de Telegram, les podeu compartir a facebook i seguir-nos al compte de tuiter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *