Ansietat [Mil cares]


Des de l’inici de SantsViu publiquem tots els feminicidis que es esdevenen als Països Catalans, com a manera de fer visible la punta d’un iceberg de la violència masclista. L’assassinat com a màxima expressió d’una violència sovint invisible a ulls de la societat i que pren mil formes i cares, esdevé a casa, al carrer, al lloc de treball, escola, universitat o al mon virtual, mil expressions d’una mateixa violència que cal fer visible en el nostre dia a dia abans no acabin matant-nos. Per a tal fi, li hem demanat a la Joana Badia, militant feminista del barri de Sants i advocada de Nèmesi que durant el curs ens apropi a les mil cares de la violència masclista. En aquesta primera entrega ens parlarà de l’ansietat.

Moltes vegades quan parlem de conceptes feministes volem utilitzar paraules complicades, conceptes que s’allunyen del que utilitzen la majoria de les persones quotidianament, però si l’època que vivim es caracteritza per alguna cosa és per l’ansietat, i l’ansietat té una
perspectiva de gènere molt clara.

El gènere és la manera com anomenem el procés pel qual homes i dones ens construïm en societat, allò que ens inculquen en funció del sexe biològic amb el que hem nascut, com ens hem de comportar, com hem de vestir, què hem d’estudiar. La socialització de gènere afecta cada dia de la nostra vida i construeix les nostres expectatives. En el cas de les dones, aquestes expectatives solen estar basades en una autoexigència constant per agradar als altres, per portar la casa, la canalla, poder treballar i ser bones acompanyants de les nostres parelles o famílies, allò que se’n diu superwomen. Per això, per mi, l’Ansietat és un concepte molt relacionat amb el feminisme, perquè tot el que la societat espera de les dones, principals sustentadores de la vida, acaba provocant en moltes d’aquestes dones una situació d’angoixa i ansietat que afecta directament la seva salut mental.

Enquestes públiques com l’enquesta sobre Usos del temps i el confinament, publicada el passat mes de maig pel Centre d’Estudis d’Opinió, mostren que la tendència és clara: a les preguntes sobre el repartiment de les tasques domèstiques, mentre un 42% dels homes que responen diuen que abans del confinament hi havia un repartiment igualitari dins la seva llar, només un 21% de les dones pensen igual. I mentre un 75% dels homes responen que aquestes tasques es repartien de forma col·laborativa durant el confinament, el percentatge baixa fins a un 50% en el cas de les dones. La situació doncs, és que mentre les dones seguim tenint la sensació que carreguem amb la major part de les tasques domèstiques, els homes pensen que això està millorant. I si bé, segurament, les dues respostes són certes, el que per uns és un motiu de tranquil·litat, per les altres continua essent una font d’ansietat.

Per això, amb l’horitzó d’un nou confinament a tocar, l’ansietat es torna a disparar i la perspectiva de tenir la canalla a casa, del teletreball sense horaris, sense rutines, de la cuina sempre bruta i el menjador desendreçat, són una constant. El feminisme d’allò simple, de les coses petites, passa per reivindicar cada dia el dret a viure sense ansietat o, com a mínim, el dret a compartir l’ansietat amb els qui tenim al costat.

——————————————————————————————————-

Us recordem que aquesta i totes les noticies publicades a SantViu.Cat les podeu rebre directament al vostre mòbil si us subscriviu al nostre compte de Telegram, les podeu compartir a facebook i seguir-nos al compte de tuiter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *