Garbí, una residència estudiantil o una operació especulativa? 1


En data 18 de febrer de l’any 2015 l’ajuntament informava de l’adjudicació d’un solar del carrer Viriat 37-39 a la societat Garobell Investments SL per a l’explotació en superficie d’una residència estudiantil d’un màxim de 372 places per un període de 75 anys i per un valor de 8,5 milions d’euros més un variable de 70.000 euros per any d’explotació.

En una planta de 965 metres quadrats limita el seu sostre edificable en 14475 metres quadrats, o el que és el mateix, ofereix la possibilitat de construir una planta baixa més 14 alçades. I si la planta baixa està construïda en dues alçades per l’existència d’un altell, en resulta finalment 16 plantes alçades, soterranis d’aparcament i serveis a part.

Si bé en primer moment es va fer un projecte per a 372 places, a data d’inici de les obres a l’agost de 2017 va ser rebaixada fins a les 350 habitacions. Moment en el que la llicència passaria a mans de TOPSAR. INVEST, S.L, que al seu torn amb la contractista COMSA va ser l’encarregada d’executar no només la construcció de la residència sinó que també va ser l’encarregada de finançar il·legalment la trama del 3% segons va sospitar anticorrupció en l’anomenada operació Pika. 

L’obra però va seguir endavant. I és que segons la memòria del “Pla especial per a la implantació d’un centre residencial universitari carrer Viriat 37-39 Barcelona” aquest equipament estava motivat per “increment de la oferta educativa universitària a la ciutat de Barcelona i centres universitaris situats en l’àrea metropolitana, i d’altra banda, també a l’increment del preu del lloguers de pisos que encareixen l’estada a la ciutat encara que es tracti en règim d’habitatge compartit.

Per tant, hem d’entendre aquesta iniciativa privada com a quelcom altruista destinat a reduir la pressió sobre els lloguers que paguen els i les universitàries que s’instal·len al nostre barri per a cursar els seus estudis superiors, i en cap cas una operació especulativa.

La realitat però ens diu que els preus que ofereix la residència un cop construïda van des dels 950€ al mes per persona en una habitació compartida als 1425 euros al mes per una habitació individual amb pensió complerta. No sembla doncs que els preus que oferta la web tinguin per objecte amortir la despesa familiar derivada de la residència estudiantil lluny de casa. Anant a casos pràctics i reals, podem veure com un conegut portal immobiliari oferta habitacions per compartir en la mateixa zona que la residència des de menys de 300 euros al mes.

La realitat ens diu que malgrat ser un projecte per a una residència d’estudiants, feta la llei feta la trampa. I malgrat que l’administració ha obert expedients sancionadors a residències estudiantils per acollir allotjaments turístics, no hi ha cap organisme encarregat del compliment d’aquesta normativa. Perquè la trampa consisteix en allotjar en aquestes residències els estudiants en les seves vacances estivals. És a dir, que estan matriculat a qualsevol universitat ja dona peu per a accedir a la possibilitat d’allotjar-se a les residències independentment de si la carrera es cursa a la Universitat de Barcelona o la Universitat Rei Juan Carlos de Madrid.

Cal doncs que ens fem algunes preguntes si el que volem és posar una mica de llum sobre tanta opacitat.

Perquè es cedeix durant 75 anys aquest solar a un privat per a construir una residència estudiantil?

Els ingressos que reporta son proporcionals al benefici que n’extraurà durant 75 anys? Hem calculat que 350 habitacions a 1000 euros al mes per 75 anys… son més de 26 milions d’euros, amb una inversió inicial de 8’5 milions i 70.000 euros a l’any ( 13750000 euros en total).

Perquè si l’objectiu és incidir en el preu de lloguer no es decreta un topall des de l’administració en el plec de condicions? Mentien en el projecte o simplement era l’excusa per enriquir-se amb un solar públic?

Perquè no és l’administració qui impulsa aquest tipus de residències si generen tants beneficis i alhora poder generar llocs de treball municipalitzats?

I sobretot, perquè tot allò que passa a l’entorn de l’Estació de Sants i el seu creixement es decideix a porta tancada i en despatxos de grups inversors mentre es manté a les veïnes al marge de l’urbanisme del seu entorn més immediat?

Ens n’assabentarem pels fets consumats que les zones d’aparcament catalogades com a parcs i jardins s’han convertit en urbanitzables? Perquè un privat pot redissenyar una zona pública al seu criteri? Quin tipus de llicència està disposat l’ajuntament a concedir a qui vulgui operar en l’edifici que ha deixat buit el grup Balañà a Sant Antoni? Perquè la plaça dels Països Catalans, Joan Peiró o tram final del carrer Badalona s’han deixat degradar? i te a veure el fet que així és més fàcil justificar una ampliació de l’Estació, noves llicències comercials, més places hoteleres o qui sap quin altre projecte especulatiu?

Massa preguntes que mereixen respostes i un debat públic sobre com construïm el barri que volem pels propers anys i dècades, perquè com hem vist, la residència com a mínim hi serà 75 anys i a les veïnes ningú les ha consultat.

 

 

——————————————————————————————————-

Us recordem que aquesta i totes les noticies publicades a SantViu.Cat les podeu rebre directament al vostre mòbil si us subscriviu al nostre compte de Telegram, les podeu compartir a facebook i seguir-nos al compte de tuiter.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Un comentari a “Garbí, una residència estudiantil o una operació especulativa?

  • G.Sesé

    La construcció es va fer amb un secretisme absolut. De cop les Veïnes hi vam veure una grua enorme i ni un cartellet que indiquès què o qui estava fent la construcció. Com si volguessin evitar qualsevol queixa….