Apologia de Bukharin [L’oracle]


La darrera col·laboració del curs 2020-21 s’ha fet esperar fins a mitjans de novembre. I és que el bo es fa esperar.
Una secció aparentment innecessària si el que us interessa és la mera actualitat i els textos que de manera directa desgranen un conflicte. Però és que més enllà del que ens passa al dia a dia, hi ha corrents de pensament i petites històries que ens ajuden a pensar i a entendre aquesta realitat immediata d’una manera més global. És per això que per a tancar les col·laboracions d’aquest curs hem fitxat a un filòsof –En Joan Sebastià Colomer– perquè ens apropi debats, polèmiques i  pensaments tant llunyanes, que son plenament actuals. Comencem!

Bukharin

“Com heu estat afectats, atenesos, pels meus acusadors, no ho sé; quant a mi, sentint llurs paraules, de poc no m’oblido de mi mateix”. Un home grec, privilegiat entre el poble, “outsider” dins l’elit, va adreçar aquestes paraules fa quasi 2500 anys al tribunal competent. La calúmnia i totes les altres tècniques de l’escenografia ideològica s’havien abocat sobre ell i ho explicitava davant la justícia atenenca.

És el que no va fer Bukharin a Moscou l’any 1938. Aquí estàvem en plena guerra i ell responia de l’acusació d’organització terrorista amb l’objectiu de destruir l’estat soviètic. Va reconèixer el seu delictes.

On Sòcrates explicitava l’antagonisme amb el tribunal (“de veritat, per dir-ho clar, no n’han dit un mot”), Bukharin acatava una autoritat que ja li era completament aliena. Una autoritat que digeria a la seva manera l’explosiva conflictivitat  de la que estava prenyada, destruint el debat en el camp revolucionari: “m’acusaven falsament, dient (…) que examinava les coses del cel i estudiava tot el que passa sota terra i sabia fer tornar bona la mala causa” deia Sòcrates i podia haver dit Bukharin.

Les exigències de la realpolitik no païen fàcilment el qüestionament crític del camí recorregut si no l’assimilaven com una negació de la pròpia revolució: “qui els escolta es pensa que els qui fan aquests estudis no creuen en els déus”. I així és com aquells qui havien dirigit la insurrecció d’octubre esdevenien infidels.

Com és obvi Sòcrates ja havia llaurat tot un camp d’enemistats abans que el menessin als tribunals. Bukharin també. Va viure la increïble tensió de la resolució d’una guerra civil conclosa victoriosament però amb Lenin pràcticament incapacitat. Amb aquesta posada en escena qui mereixia completa confiança? Ni tan sols era possible identificar l’enemic: “no és possible de saber ni de dir llur nom”. Qui era l’enemic? Fuenteovejuna. I qui és Fuenteovejuna? “Todos a una”.

Què hagués passat si Bukharin s’hagués desinvolt amb la quixotesca grandesa de Sòcrates? Què hagués passat si hagués dit dels seus adversaris reals “tots aquests són els de més mal tractar (…) cal tanmateix defensar-se i refutar sense ésser contestat per ningú”? Si hagués reconegut que lluitava contra la direcció del partit en nom de la revolució?

Sòcrates

Però es va reconèixer com a  agent de l’imperialisme. Podria haver dit amb Sòcrates: “que jo m’emprengui de donar ensenyances i hi faci diners; això tampoc no és veritat”. I hagués adquirit l’únic compromís comparable a fer real la insurrecció d’octubre: defensar-la contra la mentida.

En els interrogatoris, però, la seva autoinculpació va ser forçada sota amenaça de represàlies al seu entorn familiar. Un mètode tan eficaç que costa de creure que els grecs antics no l’haguessin descobert, tan perspicaços com eren. I com és que no van amenaçar Sòcrates amb danys a la seva senyora o qualsevol altra cosa que li resultés valuosa? Potser va ser així perquè Sòcrates era un home desarrelat i res (ni la seva esposa) no el lligava a aquest món. O perquè Sòcrates és una construcció literària de Plató basada en fets remotament reals, i tots nosaltres som en realitat criatures del mateix fang que Bukharin.

——————————————————————————————————-

Us recordem que aquesta i totes les noticies publicades a SantViu.Cat les podeu rebre directament al vostre mòbil si us subscriviu al nostre compte de Telegram, les podeu compartir a facebook i seguir-nos al compte de tuiter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *