La tercera M [L’oracle]


Segona entrega de l’oracle, espai de filosofia i reflexió a càrrec de Joan Sebastià Colomer i Tejada. Podeu recuperar la primera entrega sobre Bukharin, clicant aquí.

Durant les tensions globals experimentades pel capitalisme al voltant de l’any 1968 ha quedat marcat com a fet simbòlic en l’imaginari col·lectiu el maig d’aquell any a París. Només es pot entendre des del pes del moviment estudiantil en aquells fets la terna que unia les tres “m”: Marx, Mao i Marcuse.

Encara que l’element intel·lectual era clarament dominant en la figura de Marx (1818-1883), no deixava de ser un militant i ideòleg a la Iª Internacional i en altres contextos. No és endebades que ens va ensenyar que “els filòsofs tan sols han interpretat el món de diferents formes; ara la qüestió és canviar-lo” (11ª tesi sobre Feuerbach).

Mao (1893-1976) va ser el principal organitzador del fet, probablement, més rellevant de la història humana recent: la revolució xinesa. Qui va ser, en canvi, Herbert Marcuse (1898-1979)?

Com Adorno, Horkheimer i Fromm, Marcuse pertany a una categoria nova: la de l’intel·lectual marxista. Els unia l’Institut d’Investigació Social de la Universitat de Frankfurt. Van entendre amb lucidesa les enormes aportacions de l’obra de Marx en el camp de la sociologia i altres àmbits científics i van defensar la teoria emancipatòria davant de sectors reaccionaris en el context de la “guerra freda”. Però van excloure interessadament la clau del pensament marxista, que és l’acció política.

De tots ells Marcuse encaixaria més que cap altre amb el perfil de l’intel·lectual compromès. La seva presència mediàtica va ser rellevant com demostren algunes entrevistes fàcils d’obtenir a la xarxa. En elles observem l’increïble espectacle d’uns senyors (sempre només senyors) parlant de manera extremadament abstracta  per la tele sobre el futur del capitalisme quan el capitalisme semblava molt millor que ell mateix.

L’intel·lectual compromès és un producte històric molt concret a França i Alemanya en temps en què la Unió Soviètica era un actor principal de la comèdia geoestratègica i l’encarnació d’un pol ideològic. Això convertia la pròpia condició de marxista en un fet rupturista i facilitava a l’hora la transformació de l’intel·lectual en un ninot de la comèdia humana televisada.

Com que en aquella època ningú parlava de l’Holocaust Caníbal que avui expliquen nombrosos propagandistes en relació al socialisme real, un intel·lectual progressista rellevant era en certa manera un amic de la Unió Soviètica. I no perquè ho digués Eduardo Inda si no perquè es podia permetre escriure un llibre prou interessant sobre el marxisme soviètic.

“El marxisme soviètic” va aparèixer l’any  1958, cinc anys després de la mort de Stalin. Des del final de la Segona Guerra Mundial l’ofensiva de la propaganda anticomunista floria gràcies a Karl popper, Bertrand Russell i Friedrich Hayek entre d’altres. Des del primer minut es va buscar la identitat entre el feixisme derrotat i el comunisme mitjançant l’enginyós invent del totalitarisme. I l’Escola de Frankfurt va tenir l’honor de no assumir aquesta lògica propagandística que finalment va resultar victoriosa.

El que és realment curiós en la trajectòria de Marcuse és el fet que treballés al servei de l’Oficina de Serveis Estratègics dels Estats Units, una mena de proto-CIA. Naturalment qualsevol estalinista celebrarà l’evidència que l’intel·lectual burgès occidental es mostri com el traïdor al proletariat que realment és. Però és estrany que un agent nord-americà tingui un discurs tan mesurat sobre la Unió Soviètica. I això té una lògica molt senzilla si tenim present que aquesta col·laboració va començar el 1942, durant la Segona Guerra Mundial. La URSS era un aliat, i la depuració d’aquests elements esquerranistes no va començar fins la “caça de bruixes” a partir de 1950. Dos anys després, pels motius que fos, Marcuse va deixar de col·laborar amb aquesta agència. Quedaven encara uns quants anys perquè es convertís en un referent d’una revolta que potser estava tan impregnada d’acceptació del capitalisme com ell mateix.

 

 

——————————————————————————————————-

Us recordem que aquesta i totes les noticies publicades a SantViu.Cat les podeu rebre directament al vostre mòbil si us subscriviu al nostre compte de Telegram, les podeu compartir a facebook i seguir-nos al compte de tuiter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *