Les eleccions i l’alternativa popular i rupturista


Tres dies desprès de la celebració de les eleccions del 14 de febrer, l’organització de l’esquerra independentista Endavant (OSAN), emet un comunicat de valoració i posicionament en aquest nou cicle.

El comunicat que podeu consultar integrament a la pàgina web de l’organització. Endavant amb vint anys de trajectòria política al nostre barri i amb seu al Casal Independetista “Jaume Compte”, comença el comunicat descrivint la caracterització del cicle electoral i institucional anterior on

En comptes de centrar els esforços a avançar en el procés d’autodeterminació i confrontació amb l’estat espanyol, posant al centre la defensa dels drets polítics, econòmics i socials de les classes populars catalanes, s’han dedicat a disputar-se aferrissadament les molles del poder autonòmic i l’hegemonia del sobiranisme transversal”

Les eleccions de diumenge ens evidencien el reforçament del PSC com a primera força electoral a Catalunya desprès del reforçament que li ha suposat la formació de govern a Madrid de la ma de Podemos. Així la suma de les diferents franquícies del PSOE sumades, son la primera força electoral al conjunt dels Països Catalans. Recuperant la força perduda en les crisis de 2008, la sacsejada del 15M i el procés sobiranista a Catalunya. Esdevenint el major puntal del Règim del 78 a casa nostra.

l’ascens del PSOE i la seva política d’aliances en fronts amplis progressistes -com el mateix govern espanyol amb Podemos, o els pactes del Botànic i el Bellver al País Valencià i a les Illes Balears- han reforçat el seu paper com el màxim defensor del règim del 78 i la Constitució Espanyola.”

D’altra banda el comunicat posa de relleu com les eleccions han servit per consolidar el vot cap a l’extrema dreta espanyolista, un sector social que sempre ha existit però que fins ara s’amagava darrera d’opcions com el PP i C’s però que ara s’ha destapat com a descaradament feixista sota les sigles de VOX.

Des d’Endavant s’aposta no només per confrontar a l’extrema dreta des dels carrers, sinó a que les diputades de la CUP siguin les que assumeixin donar la cara confrontant als feixistes al Parlament.

La pujada en nombre d’escons i percentatge de vot independentista malgrat la pandèmia sanitària i la baixada de participació es llegeix com una victòria important així com el fet que la centralitat política de Catalunya s’hagi desplaçat cap a l’esquerra, desbancant als hereus de Convergència com a formació més votada entre l’electorat independentista, i donant aquest mèrit a Esquerra Republicana. I malgrat aquesta majoria d’escons i percentatge de vot, l’organització independentista alerta

l’autodeterminació no és només una qüestió de democràcia, sinó que sobretot és una qüestió de poder. Per això, la victòria democràtica de passar la barrera del 50% dels vots emesos no és determinant per a la resolució del conflicte polític.”  i que  “La ideologia i la concepció d’ordre de l’independentisme liberal els impedeix concebre que la independència només pot ser fruit d’una revolució política.” Per aquest motiu, “seria un error confiar en la conformació d’un govern unitari independentista com a element que pugui generar per si sol un nou embat independentista amb capacitat de desestabilitzar l’estat i materialitzar l’autodeterminació”.

És en aquesta lògica que l’organització independentista supeditaria que la CUP afavorís un govern independentista a un seguit de mesures concretes i allunyades de paraules retòriques.

La retirada de la Generalitat de Catalunya de les acusacions particulars en causes contra independentistes i activistes de lluites socials.

Que els mossos deixin de fer de força de xoc dels grans tenidors d’habitatge en els desnonaments.

I també elements substantius i imprescindibles per garantir unes mínimes condicions materials de vida de la gent, com:

  • La creació d’una banca i una farmacèutica públiques.

  • La nacionalització de sectors estratègics.

  • La reversió de les retallades i el blindatge dels serveis públics, especialment educació i sanitat.

  • L’increment dels impostos als rics i al capital.

Tot recordant que

“La fermesa de la CUP l’any 2015 en la negativa a investir Artur Mas com a president de la Generalitat ha estat una de les causes de la desaparició d’una part molt important de l’herència política de Convergència i Unió, i el fet que Mas no fos president del govern va ser un factor clau per a la materialització del Referèndum de l’1 d’Octubre.”

Finalment sentència que

Només a partir d’una acció institucional que passi de ser altaveu a ser catalitzador de les lluites socials, reforçant el seu desenvolupament en el marc del projecte polític de la independència per canviar-ho tot, podem aspirar a créixer i disputar l’hegemonia tant del sobiranisme governamental com dels fronts amplis d’esquerres sota tutela del PSOE. Apostem, per tant, per una CUP que esdevingui alternativa popular i rupturista, i no pas la crossa d’un govern autonòmic que no resoldrà les necessitats bàsiques de les classes populars; un govern que legislarà en favor de les elits, i que tampoc no podrà avançar en l’autodeterminació fins que no accepti que la revolució política que suposa la ruptura amb l’estat implica forçosament canvis socials profunds, que posin l’economia al servei de les necessitats de les classes populars.”

 

 

——————————————————————————————————-

Us recordem que aquesta i totes les noticies publicades a SantViu.Cat les podeu rebre directament al vostre mòbil si us subscriviu al nostre compte de Telegram, les podeu compartir a facebook i seguir-nos al compte de tuiter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *